Una altra vegada, el Parlament de les Illes Balears ha elegit un senador en representació d'aquesta Comunitat Autònoma que no milita en el bipartidisme borbònic de PSOE – PP. De segur que, alliberat de pertinença a un partit espanyol, se li girarà feina en multitud d'àmbits. Sobretot, en tot allò que té a veure amb el maltractament financer, d'inversions estatals, i de règim econòmic i fiscal al qual ens té sotmesos, des de fa anys i panys, el Regne d'Espanya. Don per fet que a aquestes coses s'hi dedicarà en cos i ànima. Necessitarà molts esforços, enginy, i encerts. A més a més de la nostra condició colonial de facto (i cada pic més de iure), existeix el potentíssim estereotip segons el qual, i malgrat una renta per capità a la baixa, fort i no et moguis, som "una comunitat rica".

El cert és que aquestes línies vénen a tomb d'un assumpte que fa temps em neguiteja, i que, potser, valdria la pena que se'n parlés una mica en el Senado del Reino de España:

L'assumpte té a veure amb una de les peculiaritats del mercat laboral illenc. Les Illes Balears són, amb diferència, la comunitat autònoma on, proporcionalment –i, en molts casos, també en termes absoluts-, més persones fan feina amb contractes de Fixos Discontinus. La darrera dada de la qual dispòs correspon al mes de juny d'enguany, i ens indica que n'hi havia un total de 91.166 persones d'alta a la Seguretat Social amb aquest tipus de contracte. La qüestió és que les persones fixes discontinues quan estan en atur (moltes hi estan més de sis mesos a l'any) no es consideren oficialment persones en situació d'atur registrat. Estan expressament excloses del registre d'atur per una Ordre Ministerial d'11 de març de 1985 (BOE de 14/3/85) i, administrativament, se les considera Demandants d’Ocupació Ocupats (Demandantes de Empleo Ocupados)

La cosa té la seva importància perquè la xifra d'atur registrat –més concretament el nombre de Demandantes de Empleo No ocupados ("Denos")- és un dels criteris rellevants, en virtut dels quals l'estat reparteix a les comunitats autònomes les quantitats per a les Polítiques Actives d'Ocupació. Potser ha arribat l'hora –i aquest és el meu humil prec al senador Vicenç Vidal- que algú al Senado demani la modificació d'aquesta ordre ministerial tan estantissa -inclús encara és vigent l'exclusió de l'atur registrat dels "jóvenes que estén cumpliendo el servicio militar o prestación sustitutoria del mismo" (sic)-, per la qual les Illes Balears, any rere any, perdem dobles de l'estat per a dedicar a aquestes Polítiques Actives d'Ocupació que, amb més o menys encert, gestiona el Govern autonòmic.