Resultats decebedors, com ho encaram?

Del 28 de maig també han estat insuficients per les expectatives posades. Diferents resultats segons les institucions. A les municipals, baixada a tota l’àrea metropolitana això és Palma, Llucmajor, Marratxí, Calvià. Manteniment i pujada, segons els pobles, a la part forana. Al Parlament, baixada de sis diputats a quatre. Al Consell de Mallorca quatre consellers.

Ja s’han constituït els Ajuntaments, la setmana passada donava l’enhorabona a les batlesses, batles i regidores i regidors. Aquesta setmana coneixerem el nou govern de les Illes Balears i pròximament el dels Consells.

No entraré a analitzar els acords signats per l’acció política del Govern. Vaig votar a favor en l’assemblea de MÉS celebrada el dijous 20 de juny. Són uns bons acords, tenint present que el consens s’ha fet amb tres forces polítiques, per tant, no pot ser el programa polític d’una d’elles.

Com encaram la nostra realitat política? Per una banda hem de fer el diagnòstic que no és la que esperàvem, la que volíem, per la qual vàrem fer bona feina en la gestió a les institucions, de presència al carrer. Els resultats ens han dit que no tenim tant suport com pensàvem, com tinguérem el 2015, fa quatre anys. La gent no ha fet seves les nostres propostes, és evident. Accions agosarades, valentes, que necessiten clarament un context normatiu clar, un finançament més que suficient, un suport clar d’altres forces d’esquerres.

Una vegada feta la constatació podem transmetre la frustració evident, projectant-la cap a causes internes, «manca de lideratge», «no havia de ser aquell o aquella la capçalera«, «havíem d’haver-nos plantat en aquell problema»... però oblidant que els problemes interns, airejats en els mitjans de comunicació, dimissió consellera cultura, cas contractes, dimissió vicepresident... en el cas del Govern, del Consell, però també en Ajuntaments, insuficiències d’altres responsables que ens han fet nostres. És evident que hem mostrat una imatge de «renou» que no agrada a l’opinió pública en general, i molt menys a qui ha de dipositar la seva confiança en nosaltres.

No es tracta només de fer una anàlisi de les causes externes, onada cap al PSOE promoguda pels resultats d’abril, és cert, hem de ser conscients que les esquerres tenen més suport com més organització tenen, mireu per exemple els resultats de batlesses i batles de formacions fetes en poc temps. Bons projectes, molts vots, però insuficients per repetir ciutats dels canvis, com Santiago, Madrid... amb l’excepció de la ciutat de València.

Com encaram els anys pròxims? Necessitem fer una formació política forta, això és, més presència en la societat en tots els àmbits, a les institucions hi som, però no cal tancar-nos als despatxos. Necessitem molt debat polític, amb lleialtat, aprenent a respectar la pluralitat interna, que ningú neix ensenyat. Debat imprescindible però no cal dur-lo als mitjans de comunicació, com fins ara, perquè com deia un columnista recentment, tant debat cap a defora no és enriquidor, és confusió i sensació de desgavell.

Persones que decideixen una militància política són un patrimoni important per a les formacions transformadores, un bé a cuidar. En una societat on l’individualisme és tan lloat, la cooperació i el treball en equip tan poc habituals, així com no tenir interès en la formació política constant, en una societat així com és la nostra, hem de valorar molt la consciència cívica, compromesa en la transformació de la realitat.

Hem d’apostar clarament per enfortir-nos, per respectar-nos i treballar conjuntament per capgirar la realitat que tenim, ho hem de fer amb força i fermesa, amb voluntat clara d’avançar.