La primera imatge que ens pot venir a la ment d'un senador ben bé podria ser la d'un telefilm nord-americà: senyoros (i alguna senyora ocasional) rebent en luxosos despatxos a uns agents de l’FBI per a donar-li una mà en els seus truis.

Si aterrem a Espanya, ens poden venir a la ment expressions com a “cementeri d'elefants” i “retir daurat”. I part d'això hi ha, especialment en les mogudes del PP i del PSOE, inclosos els seus canvis de cromos en els senadors designats (els designats a dit i que per tant no hem pogut votar en les urnes, per a entendre'ns). Vos sona un tal José Ramón Bauzá?

Arribats a aquest punt, ens hauríem de demanar per a què serveix el Senat. Ben usat, ens és útil per a desenvolupar totes les propostes que estam demanant al carrer, des d'unes pensions dignes a igualtat de gènere. La pregunta rellevant seria més aviat: és possible impulsar els canvis de calat que la classe treballadora volem sense tenir majoria també al Senat? No, amb aquest sistema no és possible. Per exemple si, per a començar, volem revertir l'infame article 135 de la Constitució, que amb nocturnitat i traïdoria ens van colar PP i PSOE a l'estiu de 2011. El 135 vendria a ser el cosí xungo del 155, que ja n’hi ha. Ve a dir que, a l'hora de la veritat, l'Estat anteposa els bancs i les institucions financeres per davant de les persones. Riu-te’n tu de “los españoles primero”. O que, si alguna vegada pretenem abordar de debò el model territorial i apostar, diguem per un estat federal modern en forma de república necessitaríem àmplia representació al Senat. Qualsevol reforma constitucional passa pel Senat. I els famosos pressupostos generals, que són els que al cap i a la fi poden dotar de doblers a les lleis i mesures aprovades, es poden vetar o impugnar al Senat.

Si la classe treballadora sortim a guanyar, i amb el que ens juguem, cal anar per totes, no ens podem oblidar del Senat. Per descomptat que és necessari obrir un debat de reformes. No només sobre el Senat sinó de totes les institucions i mecanismes que hem de millorar per a anar polint aquesta democràcia encara molt imperfecta i desigual (des que no tots els vots compten per igual, una justícia polititzada, escassa transparència, corrupció i descrèdit de les institucions públiques; per nomenar uns pocs exemples. Estat de Benestar insuficient = democràcia incompleta).

Ja que estam, una Constitució no són sagrades escriptures gravades en pedra, sinó una eina del poder que hauria de residir al poble i es canvia les vegades que creguem que faci falta per a millorar la qualitat de vida de la majoria social i treballadora. Tal com fan els nostres veïnats: Alemanya (en 60 ocasions), Irlanda (27), França (24), Bèlgica (13) o Portugal (12).

Que les urnes del 28 d'abril (incloses les del Senat) siguin una expressió més de les lluites socials d'aquests anys contra les retallades i la repressió. De tu, de nosaltres depèn.

Xavier Morell Sansó
Candidat al Senat per IU en la coalició electoral Unides Podem Veus Progressistes.