Si dia 29 de gener ens reuníem amb el Director General de Ports i Aeroports, dia 30 de gener de 2019 els treballadors de Ports de les Illes Balears denunciaven a Can Tambora per ocupar la zona de servei del Port de Sóller. El resultat posterior a la reunió fou una major intensificació de la pressió per llevar del mig a Can Tambora. Emperò, en aquell moment encara no s’havia rebut cap notificació sobre la sol·licitud de renovació de l’autorització de la terrassa. De fet, la notificació que denegava la renovació de l’autorització de la terrassa arribà el 18 de febrer de 2019.
Davant d’aquella situació ens tornam a adreçar a Ports i a l’Ajuntament de Sóller i tornam a concertar una nova reunió pel dia 5 de febrer de 2019. Al mateix temps, Can Tambora sol·licità l’1 de febrer de 2019 una autorització per poder ocupar amb una terrassa d’unes dotze o catorze taules la voravia esquerra del moll. És a dir, la zona que per projecció de façana li correspondria –únic criteri tècnic no escrit que sembla que guien les autoritzacions administratives- i que ja havia ocupat entre 2011 i 2013 i que hagué d’abandonar per exigències del personal tècnic de Ports de les Illes Balears i per pressions del Ferrocarril de Sóller i del Mar y Sol.
A la reunió del 5 de febrer hi participaren el gerent de Ports de les Illes Balears, Pedro Puigdengoles Briones, la tècnica de Ports de les Illes Balears responsable del Port de Sóller, el regidor d’hisenda i de règim intern de l’Ajuntament de Sóller, Pep Lluís Colom, l’advocat de Can Tambora, la propietària de Can Tambora i jo mateix. En aquella reunió Ports de les Illes Balears va considerar la nostra proposta que segons ells era viable des del punt de vista tècnic i que tendria una superfície de 35 m2. Així mateix, en aquella reunió tornarem a demanar que per favor ens lliuressin la documentació pública que havíem sol·licitat mesos abans i que era fonamental per poder tenir informació sòlida i oficial sobre tota aquesta qüestió. A més, per primera vegada vàrem poder veure des de la distància el “famós” informe de 2013 en base al qual es va eliminar la terrassa de Can Tambora del costat de la terrassa del Mar y Sol. Aleshores no ens ho facilitaren encara, però al cap d’una setmana ja vàrem poder tenir una còpia del mateix, així com d’altres documents. Val la pena assenyalar algunes de les qüestions apuntades en el document que lliurà el president del Ferrocarril de Sóller el 15 de gener de 2013 a Ports de les Illes Balears (registre d’entrada 197/13):
|
“Con motivo de la auditoria interna sobre seguridad del uso de convoyes en este ferrocarril, y ante reiteradas quejas de usuarios del tren respecto a la situación de la estación terminus sita en el Port de Sóller, los servicios técnicos de Ingeniería han elaborado el informe que se adjunta al presente escrito, informe del que cabe destacar: 1. La existencia de mesas, sillas, macetas, sombrillas y demás mobiliario sitas en las aceras inmediatamente próximas a la citada estación. 2. Que dicho material impide el tránsito de todos los pasajeros del Tranvía que pretendan dirigirse a la zona comercial del Port de Sóller, viéndose obligados a circular por la calzada destinada a vehículos rodados, cometiendo una infracción del código de circulación y, lo que es más importante, planteándose un claro riesgo para dichos usuarios del Ferrocarril. 3. A mayor abundamiento, y dado que alguno de los concesionarios de Ports tienen sus locales al otro lado de la Calle Marina, y a fin de electrificar sus terrazas (lámparas nocturnas, frigoríficos, etc.), han procedido a colocar un cable eléctrico que atraviesa dicha calle y pasa sobre la catenaria del ferrocarril. El riesgo es evidente y no sólo para los usuarios de las terrazas, sino para el propio ferrocarril. 4. El mantenimiento de la ocupación de las precitadas terrazas comporta un riesgo importante para las personas, riesgo que el Ferrocarril de Sóller SA no tiene obligación legal de soportar. Por todas las razones de seguridad expuestas SOLICITAMOS a PORTS DE BALEARS (sic) que revoque todas las concesiones o permisos administrativos que permiten a estos bares y restaurantes emplazar mobiliario en la acera colindante con la estación Terminus del tranvía (actualmente Restaurante Marysol). |
A l’anterior transcripció de l’escrit del Ferrocarril de Sóller podem veure com l’empresa de la qual és accionista Don V., el propietari del Mar y Sol, argumenta unes suposades motivacions de seguretat per tal d’eliminar l’única terrassa que hi havia a la voravia que es fa esment, la de Can Tambora. Així mateix, sorprèn que l’empresa ferroviària es mostri tan preocupada per les qüestions de seguretat dels seus passatgers quan els seus combois solen transportar en plena temporada turística més gent de la permesa, tot suposant un risc molt major. Però no és només que els combois del tramvia vagin plens de gom a gom, sinó que quan aquests arriben al Port de Sóller, en comptes de davallar a l’estació Terminus, els passatgers davallen al bell mig del carrer, tot suposant d’acord amb les preocupacions del president del Ferrocarril de Sóller un gran risc per a la seva clientela.
Atenent a les preocupacions de seguretat del Ferrocarril de Sóller SA sembla que seria idoni recuperar l’espai d’andana del tramvia de l’estació que ara està ocupat per la terrassa del Mar y Sol. No obstant això, al citat informe elaborat pels serveis tècnics d’enginyeria del Ferrocarril de Sóller no es fa cap menció al fet que l’estació està ocupada per material mobiliari de la terrassa del restaurant, la qual cosa impedeix que els passatgers del tramvia puguin esperar, pujar i davallar del tramvia de manera més segura. Paradoxalment, el citat document assenyala que en tota la zona del port tan sols hi ha una zona d’elevat risc que és la que confina amb l’andana del tramvia i ara terrassa del Mar y Sol.
Tornant a la seqüència temporal que relatàvem, després de la reunió que vàrem mantenir amb Ports de les Illes Balears el 5 de febrer, Ports de les Illes Balears es reuní el 7 de febrer de 2019 amb el president del Ferrocarril de Sóller i el propietari del Mar y Sol per tal de comunicar-los-hi que Can Tambora podria ocupar amb una terrassa la voravia que confinava amb la terrassa del Mar y Sol. Just després d’aquella reunió se’ns informà que era impossible “tècnicament” autoritzar una terrassa en aquella zona. Una decisió que ens sorprengué atès a que feia tan sols dos dies semblava que no hi havia cap tipus d’impediment tècnic, malgrat no existeixin criteris tècnics publicats i que hagin passat per exposició pública. Aleshores sortí del no res un nou informe tècnic del 2008 que considerava convenient emetre un informe no favorable a la sol·licitud del propietari del Mar y Sol per ocupar una zona de 53,5 m2 de la voravia que confinava amb la seva terrassa (Expedient SOLL-DM-07 del 23 de maig de 2008).
Cal tenir present que en termes administratius el llenguatge és molt important i aquell informe el que deia era que considerava convenient emetre un informe no favorable, però aquell informe no era en sí mateix desfavorable. De fet, el Mar y Sol ocupà aquell espai fins el 2011 quan Can Tambora fou autoritzat a ocupar amb una terrassa aquell espai. El 2011 Can Tambora rebé autorització administrativa per ocupar aquella voravia amb la seva terrassa fins el 2013. Don V interposà al·legacions front aquella autorització, unes al·legacions que no prosperaren, i el 2012 a la renovació de l’autorització de la terrassa de 20,70 m2 a Can Tambora es podia llegir que: “aquesta ocupació no perjudica, en principi, l’explotació de les instal·lacions nàutiques” (Registre de sortida núm. 7118 de 31 de juliol de 2012). Entenem doncs que aquella autorització s’havia pres amb uns informes tècnics que la recolzaven i que per tant aquella consideració de l’informe tècnic SOLL-DM-07 del 23 de maig de 2008 quedava anul·lada. El 2011 ja s’havien acabat, en gran mesura, els temps de l’alegria de decisions administratives sense recolzament tècnic sòlid que anys enrere havien desembocat en múltiples casos de corrupció político-empresarial.
Finalment, el passat 15 de febrer de 2019 ens tornarem a reunir amb Ports de les Illes Balears i el Director General ens despatxà ràpidament, tot dient que aquell informe de 2008 impedia que hi hagués cap terrassa (per petita que aquesta sigui) a la voravia que confinava amb el Mar y Sol. Resulta que per Ports de les Illes Balears aquella voravia resulta ser molt perillosa, cosa que no ocorre amb l’altra voravia que sí que està ocupada per una terrassa. Si mirau la foto de baix, el costat perillós és el que està a la vostra mà esquerra, mentre que la voravia segura i amb autorització per terrassa es troba a la vostra mà dreta. A més, tota la zona que confina amb la via del tramvia està plena de terrasses, però aparentment els tècnics no hi detecten cap senyal de risc.
Imatge de la “voravia més perillosa” del Port de Sóller” on corren perill els passatgers del tramvia.
Així mateix, a les fotos que es mostren a continuació es pot veure l’ocupació del carrer Marina per part dels passatgers del tramvia del dia 22 de febrer de 2019 a les 15:00 hores, és a dir encara en plena temporada baixa. El fet que el tramvia utilitzi com andana el carrer no és objecte de preocupació ni per part de Ports de les Illes Balears, administració responsable de la via, ni tampoc per part del Ferrocarril de Sóller, que en canvi mostren gran preocupació per la seguretat dels seus passatgers i dels vianants quan es tracta de la “voravia més perillosa del Port de Sóller”.
Imatge de la utilització del Carrer Marina com andana del tramvia del 22 de febrer de 2019.
A hores d’ara la decisió de Ports de les Illes Balears és ferma: no hi autorització per ocupar la zona de servei atesos els problemes de seguretat que assenyala l’informe tècnic de 2008. Una cosa que sembla que s’han oblidat els responsables de Ports de les Illes Balears, entre d’altres, és que des del 2008 el Port de Sóller ha canviat més que substancialment i que a hores d’ara el trànsit rodat a tot el port està molt restringit. Així mateix, encara és l’hora de que es pugui consultar la informació sol·licitada al seu moment i encara és l’hora que es puguin consultar els criteris tècnics que guien les decisions administratives. De totes maneres, en un moment donat de la reunió del passat 15 de febrer de 2019 les coses es varen aclarir quan se’ns va insinuar que per tal de desembussar la situació anéssim a parlar amb Don V. Pot ser és així com funcionen els ports.
Visca el neocaciquisme! Hem après bé la lliçó, als senyors no se’ls ha de molestar.
Ivan Murray Mas, Doctor en Geografia per la UIB i Màster en Ciències en Sostenibilitat Ambiental per la Universitat d’Edimburg.
