Vivim immersos en un temps convuls i d’entreteniment contaminat. Presidents de govern que es veuen obligats a convocar eleccions i aprofiten per fer un míting electoral; presidents de partit que afirmen que han tombat el govern, que són magnífics i meravellosos, perquè aconsegueixen el que els ve de gust i que aprofiten per fer el míting corresponent dient que baixaran els impostos i derrotaran els indepes a força de 155, fiscals generals de l’Estat que diuen que els dirigents independentistes encausats varen llançar muralles humanes contra els cossos i forces de seguretat de l’Estat? Com és possible que 100 o 1.000 persones assegudes a l’escala d’entrada d’una escola o edifici públic, sense moure’s puguin ser comparades a un obús, quan es troben rebent fuetades a tort i a dret que els deixen ben assenyalats o amb algun os consentit per part de la policia i de la guàrdia civil. I l’aspirant a president, ben frustrat, que troba que si diu que ell ha acabat amb el govern frankestein, que ara els electors no el tornin a ressuscitar. Un govern frankestein que ha pujat el sou mínim com mai no s’havia fet i que ha estat capaç de pujar els sous dels funcionaris i les jubilacions. Ara arriben els partits victoriosos que volen baixar els impostos per fer votants. Llavors qui haurà de pagar els pensionistes, els funcionaris o els treballadors en general? Són els defensors de l’economia neoliberal, com els socialistes, però a més, defensen els qui més tenen, que eren els que havien de veure augmentats els seus impostos. Aquests són els únics que els haurien de votar, ja que seran els únics beneficiats. També ens alliberarem tots de frankestein i així s’aconseguirà tenir governs que tornaran a posar la cadena perpètua, perquè els dirigents independentistes entrin a la presó i no en surtin mai més. Faran desaparèixer la llibertat d’expressió perquè no voldran que existeixi ningú que els pugui dur la contra.

Tant el capdavanter del PP com el de “Cs” tendran un programa electoral amb un sol punt. Mantenir la unitat de destí en allò que és universal i aconseguir que desapareguin els independentistes, que si no ho fan, acabaran per entrar tots a la presó, un rere l’altre. Tanta sort si no se’ls ocorre tornar a omplir les cunetes amb aquesta mala gent. I els intel·lectuals espanyols què diuen, on són, quina és la seva col·laboració a les ràdios, TV i diaris? Tots repeteixen els arguments sense cap ni peus dels fiscals digitats. Les portades dels diaris i els escrits de la majoria dels intel·lectuals intenten fer tant mal com poden. Per això crec que és molt interessant fer-los a saber el que deia ja el 1931, un dels grans literats i intel·lectuals espanyols del segle XX, José Martínez Ruiz ‘Azorín’, el coneixeu? Doncs, el senyor Martínez Ruiz, escrivia aquell any un article “Dad a Catalunya lo que pide, en su integridad” (publicat al diari Ara balears del 10 de febrer per Josep Maria Casasús. En aquell article, entre altres coses deia: “Seguir las fluctuaciones de la nación catalana desde la Edad Media hasta el presente es contemplar el más bello panorama. [...] Una historia de siete o más siglos; en esa historia, cuatro centurias de inquietud. De inquietud para Cataluña y de preocupación para el resto de España. No ha habito sosiego ni para Cataluña ni para el resto de España en ese largo período. [...] Y es hora de que la inquietud y la preocupación terminen. Cataluña tiene derecho a vivir su vida. El resto de España, sin más dilación, hacer que Cataluña viva su vida. [...] La voz de un transeúnte, simple voz de la calle, es la de que a Cataluña debe dársele lo que pide en su integridad. En su integridad y sin regateos. Todo y en el acto. Con pulcritud y con elegancia. Y así terminarà cordialment el desasosiego de cuatrocientos años.” Miguel de Unamuno, en una carta dirigida a Azorín el 14 de maig de 1907, ja li havia dit el següent: “Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña està haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bàrbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)”. Quina llàstima que ja no quedin Azorins ni Unamunos...