El Govern de les Illes Balears no s'està de bravejar d'una millora quantitativa i qualitativa de la situació laboral de casa nostra. A tall d'exemple, en la presentació del resum de dades anuals de 2018, referides a atur registrat i afiliacions a la Seguretat Social, sobre la qualitat de l'ocupació s'afirma: "... per primera vegada es viu un procés de creixement econòmic sostingut només en creació neta d'ocupació de tipus indefinit", o "2018 és el primer any en què tota la nova ocupació és indefinida i a temps complet".
Segurament, em moc per ambients ben diferents als que freqüenten els membres del govern, i, per això, no atur d'escoltar cometaris com ara: "aquest any el treball a l'aeroport ha sigut més precari que mai"; "la temporada estiuenca de 2018 a l'hotel han fet fixes discontínues algunes cambreres de pis, però han treballat menys temps que els anys anteriors"; "enguany em fan contracte els mateixos dies que l'any passat, és a dir, quan hi ha creuers a Palma, però per menys hores". Em preocupa molt que els missatges governamentals difereixin tant de bona part de les percepcions ciutadanes, i de les realitats que viuen i sofreixen les persones. És, a parer meu, un incentiu al creixement del neofeixisme, car la precarietat laboral és, alhora, precarietat vital, i un dels orígens de les grans desigualtats.
Aquesta retòrica discursiva del Govern envers la qualitat de l'ocupació és extraordinàriament problemàtica per, almenys, tres motius: i) Per la manca d'empatia amb el sofriment de la gent que, al cap i a la fi, és el que més hauria de preocupar. ii) És extraordinàriament contradictòria amb el corrent més progressista de la doctrina sobre les actuals relacions laboral, que sosté que, sense derogació de les darreres contrareformes laborals de 2010 i 2012, és a dir, les imposades en el marc de les polítiques del sofriment i la vulnerabilitat per a les persones no estrictament riques, parlar de qualitat de l'ocupació és una cosa delirant. iii) Oblida la complexitat de la realitat de la normativa laboral actual, que ha aconseguit que, en paraules del professor i la professora de la Universitat de València, Raúl Lorente Camós i Adoración Guamán Hernández, "la figura del 'contracte indefinit' es presenta com un 'camaleó normatiu' que cada vegada es mimetitza més amb el contracte temporal".
Per a entendre'ns vet aquí tres exemples d'aquest camaleó normatiu: En primer lloc, la facilitació i abaratiment de l'acomiadament ha deixat gairebé despullat de protecció el contracte indefinit. Per una altra banda, cal tenir en compte que un dels trets distintius de la situació laboral illenca és l'extraordinària presència de contractes fixos discontinus. Aquests contractes són normativament i estadísticament indefinits, però, convindran amb mi que la "indefinitud" d'un contracte de fix discontinu de, posem per cas, quatre mesos a l'any, és bastant camaleònica. I, per acabar amb els exemples, vegem el que em sembla conceptualment més cridaner: la contrareforma laboral del PP (la del 2012) va instaurar una modalitat contractual anomenada "contracte indefinit per a emprenedors", que poden emprar les empreses de fins a 50 persones de plantilla, és a dir, la majoria de les que hi ha a les Illes Balears. A més de les bonificacions a la Seguretat Social i els incentius fiscals, aquest contracte té la peculiaritat de tenir un període de prova d'un any, durant el qual l'acomiadament és absolutament lliure i gratuït. Torna-m'hi torna-hi amb el camaleonisme: parlar de contracte indefinit, amb acomiadament lliure i gratuït és un oxímoron! Idò el nombre d'aquests contractes no ha deixat de créixer. Concretament, a les Illes Balears ha tingut l'evolució que indica el gràfic que acompanya aquest article, és a dir un creixement des del 2012 fins a l'any passat d'un 1.179%, i d'un 237% durant els anys d'aquesta legislatura.
Tot plegat indica que, potser, no convé bravejar massa de millora substancial pel que fa a ocupació indefinida. Encara que només sigui per empatia envers la gent que sofreix la precarietat laboral realment existent.