No em puc estar. Alhora que m'emociona, m'indign cada vegada que escolt la cançó "Corvus", inclosa en el disc "SOM", el darrer d'Els Pets. "Corvus" és una peça escrita per Joan Reig en la que fa referència als abusos sexuals d'un capellà que el músic i poeta va patir als anys setanta.
M'emociona la forma poètica amb que Joan Reig fa públic el cas. S'ha de tenir molta sensibilitat, i una valentia fora mida per a escriure això: “Tenia son i els ulls oberts com a pomes, / des d’aquella nit només dormia a estones. / Una figura en la foscor, estava mort de por. / ‘Abriga’t minyó, que a la nit fa frescor.’ / Com un àngel caigut que regnava en les tenebres, / cap al tard sortí de dins d’un cel de pedres / lluint les ales del pecat damunt la negra vall, / restant amagat, silent en el brancall. / Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu / d’olor de préssecs i bicicletes prop del riu, / ball a la pista, tardes al tros i avellaners, / érem nens empaitant la vida pels carrers./ ‘Perdona’ls que no saben el que fan’, / va dir Jesús a la creu agonitzant, / un gran tro els núvols va esquinçar / l’esguard d’un infant es va trencar. / On era el teu Déu quan la meva pell tocaves / i on era el meu quan jo espantat callava, / encara sento aquella olor de pa d’hòstia i vi dolç, / sotanes, sermons, creus cobertes de pols. / Una esquela al diari em fa tornar / a un vell refugi de muntanya anys enllà, / la teva màcula al taüt per sempre més, / si també els records el vent se’ls endugués / ‘Perdona’ls que no saben el que fan’ / va dir Jesús a la creu agonitzant, / un gran tro els núvols va esquinçar, / l’esguard d’un infant es va trencar.”
M'indign a cop de notícia relacionada amb els abusos sexuals a l'església catòlica arreu, de casos de pederàstia, de capellans, monjos, membres de les jerarquies de l'Església Catòlica Romana i Apostòlica. M'indigna la manca d'empatia de la jerarquia eclesiàstica amb les víctimes, la seva hipòcrita -i inútil- petició de perdó. M'indigna que el "poder judicial" no hagi engegat una investigació com cal davant l'alarma social que provoquen la proliferació de casos de pederàstia a l'Església catòlica espanyola. M'indigna que el Gobierno de España i el Congreso de los Diputados no allarguin els terminis per a la prescripció d'aquests delictes i, sobretot, no acabin d'una vegada amb el vergonyós concordat entre l'Estat espanyol i el Vaticà. M'indigna que no hi hagi cap resolució -PNL o com es digui- sobre aquest assumpte a algun parlament ...
I, tanmateix, el que més m'indigna és el silenci que hi ha a casa nostra. Potser l'escàs suport social, mediàtic, judicial, i, sobretot, humà, a les víctimes d'alguns casos coneguts fa algun temps, faci pensar a alguns i algunes que, de moment, estem aïllats d'aquesta plaga gens bíblica. Però crec que s'equivoquen. És qüestió de temps! Mentrestant, gairebé amb tota seguretat, "Corvus" sonarà el dissabte vinent al Teatre de Lloseta, i, un altre pic, caldrà dir: Indignar-se no basta!
