Què entenem per Cop d’Estat? Una acció violenta contra el poder establert, violenta en el sentit d’haver d’usar la força, ja que l’enfrontament és contra les institucions establertes per substituir els seus representants. Intent de Cop d’Estat vàrem viure a l’Estat espanyol el 23 de febrer del 1981, amb força i violència contra els diputats del Congrés i contra la població civil a València amb passeig de tancs pels carrers.
Hem sabut de Cops d’Estat a molts països arreu del món, Àfrica ha estat un continent prolífic en aquest sentit, però també el sud d’Àsia, i no parlem del Cop d’Estat del 1973 a Xile, del general Pinochet i gran part de l’exèrcit contra el President Allende i les institucions democràtiques.
Curosament, però no de manera ingènua, l’extrema dreta del PP, Ciudadanos i VOX, han qualificat el procés català viscut l’any passat com a Cop d’Estat a la democràcia. He dit no ingènuament perquè ho fan aposta. Perverteixen el significat de les paraules. No hi va haver cap Cop d’Estat a Catalunya, no hi va haver violència, hi havia manifestacions pacífiques, la ciutadania al carrer o a les urnes, el 1r d’octubre. No es volia substituir per la força els representants elegits democràticament. Volien iniciar junts, des de les institucions un procés polític.
Ho han qualificat de Cop d’Estat amb intenció de demonitzar l’anhel d’exercir el dret a l’autodeterminació, com si fos una acció violenta. Les idees no són violentes, són això, pensaments, anhels, objectius, reptes a aconseguir. Sabem ben bé perquè ho han qualificat així. Volen fer por, apel·lar a la memòria col·lectiva del passat, per mostrar una cara violenta dels dirigents demòcrates i democràtics de Catalunya. No ho oblidem, avui a les portes d’iniciar el procés judicial contra nou demòcrates empresonats, preventivament, per les seves idees. No per haver exercit fets violents.
Aquests mateixos parlen de Cop d’Estat a Veneçuela. Un dirigent a l’oposició s’autoproclama President en funcions, enfront del President elegit democràticament el maig del 2018, que immediatament té el suport de l’exèrcit i del poder Judicial del seu país.
L’opositor, el que fa el cop, té el suport del President Trump dels EUA, del President de Canadà...i ja es considera prou fort per dir que ell té la raó, front a les institucions democràtiques. No entraré a valorar les accions del President Maduro, no conec la realitat del seu país i sé que les notícies que ens arriben de les agències multinacionals que dominen els canals de tv, les emissores de ràdio, les xarxes socials, indueixen sense imparcialitat, la visió que volen que tinguem.
La Unió Europea i el President Sánchez donen un termini per convocar eleccions a Veneçuela...Mostren el llautó de l’actitud colonial, paternalista, que tenen respecte als països d’Amèrica Central i del Sud. Consentiríem nosaltres que qualsevol President ens digues què havia de fer el nostre representant democràtic?
Quan parlen tant de sobirania de l’Estat, una, gran, no és el mateix a aquests països que han triat lliurement els seus representants? No s’ha de respectar la Constitució d’aquí per damunt de tot? Això no és aplicable a la d’altres llocs?
No sé com acabarà aquest enfrontament veneçolà, ho anirem veient aquests dies, però sigui com sigui, que no ens prenguin per beneits, poden intentar canviar el significat de les paraules, poden voler influir en el pensament de la majoria de la població, i tenen molts mitjans per fer-ho, però som moltes les persones que sabem què és la democràcia, què és un cop d’Estat.
I sobretot, el significat real de respecte, tolerància, en les relacions entre Estats.
