Fins al dia de Sant Sebastià, tres dones assassinades per violència masclista, segons les estadístiques oficials, cinc més en investigació, mortes també, però sense figurar encara a les xifres ministerials. Haureu vist els seus casos a les pàgines dels diaris, arreu de l’Estat espanyol.
Quina tristesa! Quina ràbia, quina indignació! Ja no hi ha paraules, calen accions decidides, valentes, més recursos i més implicació social. No ens cansarem de repetir-ho, sabem que hi ha voluntat clara per part de moltes persones responsables institucionals, també professionals que atenen cada dia les dones que demanen ajut, tant als serveis específics com als sanitaris, judicials, policials, ... i així i tot encara no és suficient.
No és un problema «de les dones», és un problema social, de tota la societat, i en particular, del patriarcat que està instal·lat en tantes mentalitats, d’homes masclistes que no consenten la ruptura de relacions afectives, o la independència de la parella, en una paraula, que entenen les relacions «amoroses» com a domini, com a possessió.
No sé quants articles hauré dedicat a les violències masclistes. Cansa haver de repetir sempre allò que sabem, però com una gota d’aigua constant, la gota malaia es diu, hem de continuar fins que faci forat a la pedra, a la roca, a la penya que significa el patriarcat.
Fa una setmana érem a Cort, dones i homes de totes les edats, en solidaritat amb les dones andaluses, contra l’acord tripartit de les dretes més reaccionàries. I a la concentració amb els crits de Visca la lluita feminista! També es va clamar contra les violències masclistes. Ni una menys!!
S’acosta el 8 de març, es convoca de bell nou vaga feminista, mobilitzacions fortes. El moviment feminista de Mallorca assistirà a la trobada estatal que se celebrarà el pròxim divendres a València. Les nostres representants es coordinaran amb la resta d’organitzacions que preparen conjuntament una diada feminista als carrers, als llocs de treball.
Festa de les dones i festa reivindicativa, no podem deslligar l’alegria de la reivindicació, perquè hi ha molt de camí a recórrer i el patriarcat ens mostra la seva por, a través de partits ultradretans que pretenen fer passes enrere en els fets aconseguits, això és el dret de les dones a la vida, a una vida digna, lliure, sense por a agressions vinguin de dins la casa, del carrer.
S’han acabat les festes nadalenques i de les torrades, tornem a la vida quotidiana preparant-nos per un 8 de març festiu, combatiu, reivindicatiu, sobretot, massiu. Que siguem moltes als carrers, homes feministes que rebutgen el patriarcat, dones feministes conscients que anem avançant passa a passa, a vegades amb sensació de retrocés, però amb voluntat ferma de no defallir.
Sense oblidar-nos de tantes dones que pateixen, amb por, les violències masclistes. Aquí i arreu. Amb la decisió que ens dóna el compromís de lluitar per la imprescindible transformació d’aquesta societat injusta, desigual, violenta, que enalteix l’individualisme enfront del cooperativisme, de la coresponsabilitat en les relacions humanes.
La veritat és que ja costa escriure sobre aquest problema sense repetir-se de la indefensió que té la dona dins la societat actual, hi ha moltes variants peró al final totes embocan cap al mateix punt, l'educació i l'entorn que rebem els homos des de que neixem influirá a la nostra mentalitat al llarg de la vida.
Tot és mol complexe dins la convivència de la parella, el que al principi és bell i tendra en mols cassos se transforma amb el temps, avui mos consideram més intel-ligents, peró en las rupturas (moltes) no aprofitam aquest efecta, ni uns ni altres,
Lo que ja escapa de la meva comprensió son els grups que surten a violar dones, ja coneguts com a "manadas" aixó me desborda, és incomprensible per mí, a on comença aquest disbarat a la ment d'una persona, en aquest cassos homos joves.
Crec que s'han de reformar molts de sectors,la familia, les ensenyansas, els comportaments, las lleis, la justícia i el raonament junt amb el respecta.