cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 19°
27°

Mínims d'ensenyament en català

Fa més de vint anys, gairebé coincidint amb l’assumpció per part del govern de les Illes Balears de les competències exclusives en matèria d’Educació (aquestes competències que ara el neofalangisme vol tornar a l’Estat més aviat que corrent), el nostre govern va publicar un Decret de mínims dient, com el seu nom indica, quin mínim hi ha d’haver d’ensenyament en la nostra llengua pròpia (ep, no perquè ho digui jo, sinó perquè ho diu l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears: lex, dura lex) a cada centre. Governava aleshores el president Jaume Matas i era conseller d’Educació en Joan Flaquer. Per això se’l va conèixer també com a Decret Flaquer.

El decret de mínims va funcionar amb tota normalitat fins a l’interregne negre en què José Ramón Bauzá va presidir el govern de les Illes Balears. I va ser recuperat novament amb el govern progressista (PSIB-MÉS) que governa actualment la nostra comunitat dita autònoma. Què diu aquest decret sobre l’ensenyament en català, a les nostres illes? Diu exactament que, a tots els cursos i grups, a cada centre educatiu de les illes Balears, sigui de titularitat pública sigui concertat, com a mínim el 50% de l’activitat educativa s’hi ha de vehicular en llengua catalana.

No diu gran cosa, emperò, del que entenem per una classe vehiculada en català. Per això hi ha hagut, durant aquestes dues últimes dècades, molts centres educatius, a les Illes Balears, que han determinat què entenen per classe en català. Particularment, voldria remarcar que només podem considerar com a classe impartida íntegrament en català aquella en què el professor hi fa les seues explicacions, els alumnes hi tenen el llibre de text (ep, si en fan servir) i els altres materials didàctics, hi fan els exercicis, els treballs i els exàmens, s’hi adrecen normalment al professor i hi tenen els seus apunts i notes. Si falla algun d’aquests elements, ja no podríem considerar la classe com a plenament impartida en català.

En aquest cas, podríem parlar de graus diversos d’incompliment. No és igual el cas d’una classe en què tot es fa en català però a un alumne nouvingut se li permet de prendre apunts en una altra llengua a l’hora de seguir la classe que, posem per cas, que algú que diu impartir la classe en català respongui en espanyol preguntes que prèviament li hagin set formulades en aquesta llengua. En aquest últim cas, probablement la classe serà predominantment en espanyol, encara que potser pugui figurar a les estadístiques com a classe impartida en català.

Però és que resulta, segons ha denunciat recentment el sindicat Unió Obrera Balear, que hi ha molts centres a les nostres illes que incompleixen els mínims d’ensenyament en la llengua pròpia del nostre país pluriinsular fins i tot sense tenir en compte la qualitat de les classes impartides en llengua catalana. Vull dir que, al marge de les consideracions anteriors, hi ha centres on a grups diversos no s’arriba al 50% de classes impartides, ni tan sols formalment sobre el paper, en català. I això, clarament, vulnera la legislació vigent.

La denúncia d’Unió Obrera Balear hauria hagut de comportar immediatament una mobilització de la Inspecció educativa per part del govern de les Illes Balears per comprovar si, efectivament, es compleix o no el Decret de mínims d’ensenyament en català. L’obligació del govern, si no és compleix, és fer-lo complir. Però, és clar, per aconseguir-ho primer s’ha de verificar (o no) la denúncia realitzada per l’esmentat sindicat de professionals de l’Educació. No tenc notícia, emperò, que, de moment, hi hagi hagut la necessària mobilització de la Inspecció per assegurar que cap centre no se salta tranquil·lament el Decret esmentat.

I jo em deman: què passaria si un sindicat denunciàs, per exemple, que molts centres a les Illes Balears, en comptes de fer les hores pertinents de classe marcades per la llei, en fan dotze o tretze menys cada setmana? I si algú denunciàs que un 30% de professors tenen un horari amb un 30% d’hores lectives per sota de les ordres de la Conselleria? No es mobilitzaria la Inspecció? Ningú no faria comprovacions? Existiria el mateix silenci sepulcral que ara podem observar?

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa mes de 5 anys

¿I per què no se imparteix en aulas separadas.

¿I per què no se fa la segregació segons mèrits?

Igual que an el futbol que hi ha primera, segona i tercera divisió.

Hi ha de haver aulas de primera, segona i tercera categoria.

Hi ha de haver una manera de promocionar l'estudi.

Valoració:-8menosmas
Per Idò sí., fa mes de 5 anys

I si la denúncia fos que no es fan les suficients classes en castellà, es mantindria tan inactiva la Inspecció? És cert que tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí, però un dels camins pot ésser costa amunt i l'altre costa avall. I si el camí és totalment pla, un trajecte pot ésser fet de bona i l'altre de mala gana.

Valoració:6menosmas
Per Idò sí., fa mes de 5 anys

I si la denúncia fos que no es fan les suficients classes en castellà, es mantindria tan inactiva la Inspecció? És cert que tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí, però un dels camins pot ésser costa amunt i l'altre costa avall. I si el camí és totalment pla, un trajecte pot ésser fet de bona i l'altre de mala gana.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente