Aquesta és una de les preguntes que ens feien al debat organitzat per Mallorca Lliure a Can Alcover aquest dilluns, quan es complia un any d'aquella data que ja forma part de la Història.

«Avui l'estat espanyol ha perdut, si és que n'hi quedava cap, la legitimitat a Catalunya», aquesta idea llançada per Anna Gabriel ara fa un any resumeix prou bé el que va significar aquell dia.

Va ser el dia en que els catalans del Principat es varen guanyar el dret a la Independència.

Va ser el dia que morí definitivament el concepte d'autogovern vinculat a autonomia.

Va ser el major exemple d'autoorganització popular a l'Europa del Segle XXI.

Va ser una gran oportunitat perduda per les grans institucions internacionals. L'ONU, la UE i altres institucions internacionals varen perdre la gran oportunitat de canviar (a millor) la història. Era una ocasió immillorable per donar suport a una manera d'accedir a l'exercici de l'autodeterminació sense fer ús de la violència. Hauria pogut ser un exemple a nivell mundial.

Sens dubte aquell primer d'octubre va ser el pitjor dia pel règim del 78 i per la monarquia borbònica que el representa.

Va ser un dia que va quedar retratada molta gent. També els revolucionaris de boqueta.

Va ser el dia que es va inernacionalitzar definitivament el fet nacional català. Molta gent, a moltes parts del món varen ser conscients que a Catalunya hi ha una majoria social que vol la independència.

Va ser el dia que es va agreujar infinitament la crisi de la democràcia a l'estat espanyol. Si, abans, el sistema teòricament democràtic de l'estat espanyol ja despertava molts dubtes entre l'opinió pública internacional... ara ja en desperta poques: no és un sistema homologable amb les democràcies de la UE.

I, sobretot, va ser un referèndum d'autodeterminació. L'únic possible, avui per avui, en el marc de la pseudodemocràcia espanyola. Un referèndum amb resultat claríssim, més del 90% a favor de la independència i amb menys del 10% en contra. Un referèndum amb una participació suficient com per tenir clar que el sí a la independència és clarament i indiscutiblement majoritari.

En definitiva, «un dia que durarà anys», com cantava Ovidi Montllor.