El nou REB i la Mallorca que s’enfonsa

I, tanmateix, aquest no és -o no ho hauria d’esser- el debat seriós sobre el REIB. El punt veritablement transcendent és el per a què ha de servir el Nou Règim Especial de les Illes Balears ¿De quin model econòmic i de societat n’és part? Les mesures fiscals i incentius a la producció ¿Segur que no són una renovada aposta de turistització i de consum de territori? Val a dir que, car en el cas de les rebaixes fiscals canàries així ha estat, el dubte no és un caprici.

Més dubtes: Amb el REIB ¿Tindrem més fiscalitat verda, més progressivitat, i justícia fiscal?, ¿Disminuiran les creixents desigualtats socials?, ¿Tindrem una mica més de sobirania alimentària?, ¿Hi haurà més o menys precarietat laboral?, ¿Serem una societat més o menys low cost? A la proposta del Govern hi ha una aposta molt decidida per la indústria nàutica ¿Segur que no és una aposta a favor del creixement del turisme nàutic? ¿S'ha fet algun estudi per avaluar el possible l'impacte d'un nou REIB a l'augment demogràfic imparable que tenim a Balears? Recordin que hem passat d'una població d'uns set-cents mil habitants a principis dels anys noranta del segle passat, al milió dos-cents mil d'avui. Poca broma!

Déu mos guard d'un règim especial illenc que no desturistitzi i, per tant,  agreugi el conflicte ecològic–distributiu que patim. Parafrasejant el títol del llibre que recull una molt sucosa conversa entre Joan Martínez Alier i Jorge Wagensberg, "Només tenim un planeta", hom diria que "Només tenim unes illes". Alerta, doncs, a un nou "ja està fet" en forma de REIB perquè, com bé canta Tomeu Penya, Mallorca s’enfonsa.

[Nota al peu- Per a fer-se una idea de les conseqüències d’avançar en la direcció de ser una societat low cost és força recomanable la lectura del llibre de Josep Burgaya Riera titulat “Economia de l'absurd: quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina”.]