Així ha definit Palma el batle Antoni Noguera i la realitat corrobora cada dia les seves paraules. Segons un estudi de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, per exemple, el 2016 a Palma hi havia un treballador del servei municipal de neteja per cada 950 habitants, que pujaven a 1.478 si es comptaven només els que estaven en servei actiu, mentre que a Badajoz eren 832, a Madrid 714 i a Sevilla 446. Els miracles no existeixen i amb aquests recursos no es poden mantenir els carrers nets, llevar totes les herbes de les voravies o agilitzar la recollida de trastos. Tampoc hi ha doblers per fer una campanya potent de conscienciació ciutadana, més necessària que mai després de l'allau de nous residents que ha fet créixer la població un 25% en 25 anys.

Pel mateix motiu no podem renovar depuradores obsoletes i desbordades, rehabilitar l'edifici de GESA, mantenir un carril bici en condicions, augmentar les freqüències dels autobusos i davallar el preu dels bitllets, ara per damunt de la mitjana estatal segons estudi de FACUA, reformar barriades degradades o estendre el lloguer social. Tampoc es poden arreglar els desperfectes del Parc de les Estacions, ni retirar-ne les casetes de ventilació de vidre, que ja no fan falta una vegada eliminat el tren dièsel, ni arreglar el Parc de la Mar sense recórrer a l'ecotaxa, i veurem què donarà de sí un pressupost de 800.000 euros per a la Falca Verda. Un projecte, per cert, que ja figurava al Pla Calvet, de finals del segle XIX!

Amb un pressupost municipal sota mínims és previsible que la legislatura acabi amb aquests i altres problemes sense resoldre, independentment de si la gestió ha estat millor o pitjor. I encara que els que ens han duit on som són els tres segles de colonització espanyola i els batles del PP-PSOE, no seria estrany que el batle actual ho acabàs pagant a les properes eleccions. Ja coneixem la barra habitual del PP de donar la culpa de tots els mals a la gestió del consistori, a fi de desviar l'atenció de l'espoli fiscal anual de 4.200 milions d'euros a què ens han sotmès Rajoy i Montoro primer i Sánchez i Montero després.

Replicar que el PP menteix i manipula no basta perquè els ciutadans veim que les coses, efectivament, no van bé, i caure en un triomfalisme infundat no funciona perquè a ningú li agrada que li facin creure allò que no és. A tot això cal afegir que tothom va més cremat que un misto amb l'IBI, la factura de l'aigua i la taxa dels fems i ningú no va d'històries.

L'argument que tapa la boca als partits espanyolistes és el que el batle ja va posar damunt la taula ara fa un any: Palma és la ciutat més espoliada de l'estat. Definit el problema, i un cop Espanya ha demostrat sobradament que no té remei, la solució no pot esser altra que la sobirania. Antoni Noguera haurà de decidir-se més aviat que tard: o resignació, fatalisme i mirar de vendre com un gran èxit les quatre coses que hagi pogut fer amb les miques que li ha deixat l'Estat espanyol, o marcar perfil amb un discurs sobiranista valent i perseverant.