Formentera i Eivissa van ser les primeres illes a prendre consciència sobre la importància de salvaguardar les praderies de posidònia a la fi dels noranta.

La posidònia, espècie i hàbitat natural, compta amb un marc normatiu estatal que transfereix la competència sobre la seva protecció a les comunitats autònomes. És per tant, responsabilitat del Govern garantir la protecció i la conservació futura de les prades de posidònia.

Malgrat les múltiples denúncies d'organitzacions ecologistes, així com de particulars conscienciats, el Govern sempre ha donat el silenci per resposta. És hora de plantejar-se que l'atemptat contra la biodiversitat a Balears sigui considerat un delicte mediambiental. El Mediterrani cada dia està més malferit, vegeu la sanció que la UE ha dictaminat contra Espanya pel mal tractament de les aigües residuals.

La pròpia administració pública és la major enemiga de la posidònia. Les aigües residuals són la principal amenaça contra la nostra biodiversitat marina. És una amenaça real i preocupant ja que els danys són més perillosos i perpetus. No obstant això, pel Govern, l'Estat i la resta d'administracions públiques és una amenaça fantasma. No poden al·legar que sigui alguna cosa que no els competeix.

A les Balears tenim emissaris que aboquen directament al mar aigües residuals no tractades, provinents de depuradores obsoletes i sobresaturades, així com emissaris no controlats que aboquen aigües fecals o lixiviats directament al mar. Com a exemple l'emissari de Talamanca a Eivissa, que durant anys ha abocat les aigües fecals al mar, per falta de valentia i voluntat política. Els efectes en Platja de Palma per la falta de depuració i saturació de la planta depuradora són més que coneguts des de fa temps: cianobacteris, tancament de platges, pèrdua de bandera blava, mala olor, etc.

Aquest cap de setmana, tindrem per les Pitiusas una de les embarcacions de Greenpeace. El vaixell “Esperança” que com en la saga de Star Wars, intentarà (i és pretensiós) neutralitzar les amenaces que aquesta planta sofreix en les nostres aigües. La seva acció consistirà a fer un seguiment durant el cap de setmana, de quins són les amenaces més visibles.

En aquesta labor estaran també organitzacions com a Gen-Gob, Terraferida, Oceana i desenes de voluntàries i voluntaris ajudaran a fer aquesta radiografia per tenir una visió real de la preocupant situació de la posidònia i les seves amenaces reals en les Pitiusas.

A més de les amenaces comentades anteriorment, no podem deixar enrere unes altres que han omplert titulars en els mitjans de comunicació com són les prospeccions petrolíferes, els plàstics, les espècies invasores o les pràctiques pesqueres que destrueixen el fons marí.

Per afrontar el problema necessitem una auditoria real de la situació d'emissaris; depuradores d'aigües residuals i de lixiviats d'abocadors; desaladoras, és a dir, del cicle integral de l'aigua; descàrregues il·legals de creuers i iots; fondejos sobre praderies de posidònia o pesca d'arrossegament, entre uns altres.

Mentre aquesta auditoria es realitza, l'administració pública ja pot anar afrontar els problemes més apressants sobre aigües residuals, comprometent-se al fet que en el termini de tres anys no arribi ni una gota d'aigua al mar que no hagi estat tractada.

Això no lleva que es prenguin les mesures legals necessàries per atallar els fondeosil·legals i tenir el Decret de posidònia aprovat aquest estiu, sense amagar-se després d'estructures o organitzacions sense competències. Si el Govern volia tenir seguretat jurídica havia d'haver-ho fet les consultes fa més temps.

Salvador Aguilera, Diputat del Parlament de les Illes Balears.