Pablo Casado s'ha imposat finalment a Soraya Saenz de Santamaria a les primàries del PP. La premsa, ha mostrat consens en considerar que Casado representa el sector de la dreta més dura. Malgrat a alguns ens costi d'imaginar actituds més autoritàries i arrogants com les que habitualment gastava l'exvicepresidenta del Govern central, no hem d'oblidar que de Ma Dolores de Cospedal, es deia que hagués aplicat sobre Catalunya, "solucions" més repressives encara. Ella formava també part del grup dels cinc candidats inicials a les primàries, que posteriorment, varen ser eliminats en una primera ronda, mantenint-se per a la segona Saenz de Santamaria i Casado.

Hi ha semblançes curioses entre el líder de C's Albert Rivera y Casado: imatge impecable, edat similar, rialles Profident. Pinta de gendres perfectes. En aquest sentit, pel partit taronja pot haver estat una mala notícia l'elecció de Casado no només per les similituds d'imatge amb el seu líder sinó també perquè ideològicament, són pràcticament al mateix lloc. Els ha sortit un competidor molt directe quant a la defensa radical de la unitat d'Espanya, així com en atacar i amenaçar irracionalment el Govern de Catalunya. Pel PSOE en canvi, és una notícia molt bona, ja que els dos partits conservadors d'àmbit estatal, se situen pràcticament a l'extrema dreta, deixant-li aixi, tot el centre i fins i tot una part de la dreta moderada com a potencial camp electoral per a recórrer.

I és que crida molt l'atenció que a hores d'ara, no hagi estat possible la consolidació d'un partit centrista d'àmbit estatal. A les eleccions generals de 1986, el CDS va obtenir gairebé dos milions de vots i 19 escons, quedant com a tercera força política. Semblava que podria disputar-se el vot de centredreta amb l'Alianza Popular d'aleshores. El 1989, amb 14 escons, va passar a ser cinquena força. Finalment, el 1993 va desaparèixer, absorbint el PP la immensa majoria dels seus vots. Però va ser també el 1986 quan va fracassar totalment l'Operació Reformista de Miquel Roca l'objectiu de la qual era aglutinar el vot centrista.

Avui possiblement, sigui el PSOE el partit percebut com a més pròxim al centre. Fa un temps, va ser-ho Ciutadans, però posteriorment, i per raons òbvies, l'opinió pública l'ha anat situant més a la dreta. Es fa difícil aventurar com seria la política espanyola si aquesta hipotètica opció centrista, homologable a partits liberals i centristes europeus existís amb un cert èxit. Però quasi segur que Casado i Rivera, no serien motiu de tanta expectació ni protagonisme. I, vés a saber si el Podemos de derechas, només existiria al Principat.