algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 13.38°
15°

Moció a la indolència

La moció de censura constructiva manllevada pels constituents del 78 de la Llei Fonamental de Bonn ha prosperat a pesar de les dificultats que el propi text constitucional establia. El text pretenia reforçar l’estabilitat del govern, confonent tal volta el manteniment de l’executiu amb la permanència del sistema, impedint que majories purament negatives derroquessin el govern però fossin incapaces de conformar una majoria alternativa sòlida.

Podríem afirmar que la pretensió i l’objectiu dels pares de la carta magna de blindar els governs davant majories alternatives unides únicament per la seva oposició a l’executiu ha quedat superat. Sembla que Rajoy, constitucionalista autoproclamat, ha aconseguit amb la seva deixadesa, desídia, indolència i, fins i tot, mandra per afrontar els principals reptes de l’Estat i sobretot del seu propi partit, que els partits progressistes i independentistes guanyessin des de dins del sistema la seva primera batalla a la constitució.

D’aquesta manera, en contra del que era la voluntat dels constituents, la manifesta connivència del PP amb la corrupció, els canvis en el sistema de partits amb la seva fragmentació i les noves dinàmiques de relacions que forçosament s’han establert en aquest context de confrontació màxima al voltant del dret d’autodeterminació i la unitat d’Espanya com a eix central, han propiciat que la corda s’hagi tensat tant que les brides de la constitució ja no hagin pogut sostenir més aquest govern.

L’esquerra té una nova oportunitat per aplicar les polítiques socials, econòmiques i territorials capaces de convèncer l’electorat davant unes enquestes que auguren un ascens meteòric de Ciutadans. Pedro Sánchez té l’oportunitat de rebaixar el conflicte català i fer una proposta convincent per a Catalunya que l’assumeixi com a subjecte polític no tan sols per encarar un dels deures fonamentals de l’Estat sinó també per pura estratègia electoral. L’agulla que desinfla el globus de Ciutadans és diu distensió.

Però per dur-ho endavant serà necessari, tal volta, quelcom inaudit en política espanyola; un govern de coalició, o, si més no, una aliança estable entre les forces progressistes majoritàries que hauran de teixir un entramat de complicitats i confiances mútues capaces de sostenir un govern de progrés que des de la discrepància partidista afronti l’encàrrec urgent de transformar i adaptar el sistema al segle XXI. La inacció i el manteniment de l’statu quo no és una opció viable, s’ha de marcar una diferència en les formes i en el fons que s’ha de traslladar a la societat.      

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.