«Vaig ser feminista abans de ser monja,
però vaig arribar al feminisme a través de l'estudi de la teologia,
de la teologia feminista de l'alliberament»
Teresa Forcades
Les paraules amarades d'esperit són sempre properes. Teresa Forcades és una de les personalitats més singulars del pensament i la cultura catalana contemporània. Metgessa, monja benedictina i activista política, lluita des de fa anys no només per elaborar una teologia feminista, queer i alliberadora, sinó per combatre el capitalisme salvatge generador d'exclusió social. La seva veu a favor de la justícia i la dignitat ressona al llarg de tot el món. De fet, aquest divendres la televisió pública italiana li ha dedicat un meravellós reportatge centrat en la seva compromesa trajectòria.
Així, en la ressenya d'aquesta setmana, voldria destacar el llibre de Forcades 'Fe i Llibertat' editat per Herder el 2017. El llibre és un assaig, amb un caràcter íntim i personal, en el qual l'autora retrata les múltiples facetes del seu pensar. Amb una prosa clara i bella tracta dels grans temes que sacsegen la cultura del segle XXI. Dividit en l'estructura de les cinc hores canòniques de la jornada monàstica, l'obra no dubta a denunciar els abusos del sistema productiu capitalista, el monopoli oligàrquic i antihumà de les grans corporacions farmacèutiques i el sexisme masclista de les nostres societats. El seu diagnòstic és demolidor i la seva solució contundent: justícia social.
L'obra, que es llegeix d'una volada, també parla de dos dels grans temes del cristianisme: de la 'fe' i el 'perdo'. Forcades, lluitadora independentista, parla des de la seva pròpia experiència, des de la 'paraula' que guareix, i que és el pont d'amor envers Déu. En aquest sentit, cal destacar com l'autora quan ha de fer servir pronom personal per parlar de Déu no dubta gens a utilitzar l''Ella'. Sigui com vulgui, l'amor i la llibertat són presents a cada un dels mots del llibre. Un amor 'humà i diví' que ens permet viure en l'esperança superadora d'un món realment redimit en la fraternitat i que ens obre als altres, a la vida i a la pròpia llibertat. Com assegura Teresa: «Hem estat creat lliures. Per això podem trencar sempre la cadena causal amb una paraula i una acció inesperada».
