Paraules de foc i sang

L'antologia de 'De foc i de sang' és una bona introducció a Víctor Català | Foto: M.R.P.

Miquel Ripoll01/05/18 0:00

Hi ha paraules que fiblen, que cremen i fan ferida. Caterina Albert (1869-1966), més coneguda amb el sobrenom de Víctor Català, és una de les veus de la literatura catalana que més et pot copejar de mort. Contundent, subversiva i bellament devastadora. Així podríem definir l'escriptura d'aquesta vertadera sacerdotessa de la llengua que conreà un vocabulari lèxic inimitable. Amb un particular estil narratiu i temàtic, s'oposà a la moda literària de la seva època, tot deixant una empremta inesborrable. Penseu amb la colpidora 'Solitud'.

Ara bé, una de les millors introduccions a l'obra de Català és 'De foc i de sang' editat per Club Editor. Es tracta d'una antologia que recull alguns dels millors texts i contes de l'autora. De ple dret, es pot considerar com tot un 'ritual d'iniciació' al seu particular univers literari. Cal destacar, a més, que aquesta editorial independent també ha publicat la novel·la 'Un film (3.000 metres)' i el primer volum de 'Tots els contes', dues obres de Català que també comentarem en sengles ressenyes. Amb tot, l'antologia t'acaba cremant l'esperit i fent estremir la sang.

El recull s'obre amb el cèlebre monòleg teatral 'La infanticida', que causà vertader escàndol a l'època. Es tracta de la història d'una dona enfollida per les convencions socials patriarcals que acaba matant la seva nena acabada de néixer. Tot plegat amb una escenografia amb 'els caires vius' i que et commou absolutament. També podem trobar 'La vella' i 'L'explosió', ambdós de 'Drames rurals', que et burxen fins al moll de l'os. Així mateix es poden destacar el demolidor i emocionant conte de 'Lenín'(inclòs a 'La vida mòlta') i 'Després de l'amor' (de 'Jubileu'). Atzar, lluita, dissort, anhel de llibertat, follia, befa, venjança, etc., es mesclen en una confluència de camins explosiva, no mancada ni d'humor ni de cinisme.

Els personatges són tan reals com la malaurança i la vida mateixa. Tota l'obra està impregnada d'una flaire tràgica (de destí irrecusable), que recorda molt les atmosferes carregades de Dostoievski. El volum també inclou alguns texts on Caterina Albert expressa la seva concepció de la vida i la creació artística. Tot un al·legat a la llibertat de dir, pensar i crear. Finalment, un bell postfaci de Lluïsa Julià explica els principals trets temàtics d'aquesta geganta de les lletres. Lectores i lectors, deixeu que aquesta paraula de flames vos travessi el pit.