Avui, primer de maig, volia escriure sobre la festa «del treball», això és dels treballadors i treballadores que amb la seva feina fan guanyar milers i milers de milions d’euros a altri. La plusvàlua que ens va ensenyar en Marx, enguany fa dos-cents anys del seu naixement, fa rics els grans propietaris de les empreses, de les transnacionals en el món global que vivim en aquest segle.

Volia titular l’article amb un Visca el 1r de maig! Que cridam any rere any, i en fa molts, a les manifestacions, he de confessar que majoritàriament era viva el primero de mayo!y viva la clase obrera! Avui en dia se senten menys aquestes consignes... Però continuen sent necessàries.  Perquè? Perquè continua vigent sortir als carrers d’arreu del món aquest dia, la festa de les persones oprimides, treballadors i treballadores, una festa per celebrar, per reivindicar amb força la necessitat de tenir instruments de defensa que no poden ser altres que els sindicats. Organitzacions perseguides a estats on no hi ha llibertats, denigrades a altres que sí que es diuen demòcrates però que els neguen la viabilitat, amb lleis de reforma laboral que ens duen al segle passat, que els desprestigien, que els consideren innecessaris. Una vegada més, diguem fort i clar que la negociació col·lectiva és imprescindible, ens dóna fortalesa, en cas contrari, la negociació individual amb amenaça i por, només fa perdre drets adquirits, tan elementals com les hores de descans, o la jornada de 8 hores i pagament de les hores extres...

Volia parlar de la festa d’avui, però no em resistesc a dir la meva en el tema de la guarda de bèsties que violaren una al·lota fa dos anys, a Pamplona, als santfermins. No puc dir massa més de tot allò que haureu llegit als diaris digitals, a les xarxes socials... Gent experta, dones i homes, en dret, en temes de justícia, han publicat articles als mitjans de comunicació que ens han donat arguments, fonamentats sobre la nefasta interpretació de la legislació que han fet els membres d’aquest tribunal.

També han sortit veus esglaiades de la resposta ciutadana, feminista. Ho qualifiquen de «populisme jurídic» i amb por adverteixen dels perills de caure en respostes ràpides, en calent... En una paraula, veus que dissimulen el seu masclisme com si fossin més demòcrates que altres. Fins i tot un batle mallorquí, de Campos, Sebastià Sagreras, del PP, es demanava «on va dir no, aquesta al.lota, no ho trob». Una amiga recomanava respondre aquesta piulada amb unes paraules més o manco literals: digue-li ,amb cara alta de part de les dones de MES què hauria d'estar picant pedra per fer escoles perquè no hi hagi gent com ell. O com deia l’amic Jaume Mateu al Facebook Mentre cerca el NO de la jove violada per cinc animals, diu SÍ als violadors?

En Sebastià Sagreras hauria d’estar avergonyit de la seva piulada. Un batle, un representant del poble no pot mostrar públicament aquest menyspreu cap a la jove víctima, amagat rere les paraules de sempre de «respecte a la justícia».

No és respecte a la justícia, és mostrar el teu acord amb una decisió judicial. Una sentència, ja no parlem del vot particular, que ha rebut més d’un milió de signatures demanant la inhabilitació dels magistrats que l’han signada. Una recollida a través de les xarxes que ha tingut una resposta inèdita en el poc temps en què s’ha aconseguit.

Una resposta immediata, massiva, a les ciutats i pobles d’arreu de l’Estat, també a Mallorca, de dones i homes, majoria joves, que hem clamat justícia, han denunciat el patriarcat i el masclisme present en la sentència. Una resposta que mostra la força del feminisme, la indignació de la gent demòcrata davant decisions judicials masclistes. Unes respostes massives, als carrers, a les xarxes, als mitjans de comunicació.

Un clam que mostra el nostre rebuig al patriarcat, al masclisme, present en tantes persones que ocupen llocs en el món judicial, que tenen el poder d’interpretar les lleis i decidir qui va a la presó, qui no. No es tracta de canviar les lleis, només, i que no es pot fer immediatament. És la seva aplicació, és formar a qui vol dedicar-se a la justícia, sigui l’advocacia, però sobretot, la magistratura, la fiscalia, en igualtat.

És inhabilitar, obrir expedients als qui a través de les seves decisions mostren clarament que no creuen en la igualtat real de dones i homes i continuen veient les dones, joves, nines, majors, velles, com a ciutadanes de segona, com a objectes sexuals. Formació a les escoles judicials, a les universitats. Formació inicial, permanent, reciclatge, formació continua, també per als «intocables « jutges, fiscals, advocats...

La democràcia no és anar a votar cada quatre anys. És respecte, tolerància, llibertats, guanyades a base de lluites, no regalades, és igualtat. Tenim massa casos, aquests dies, que aquests principis no són presents a moltes persones juristes que creuen que en haver tret unes oposicions duríssimes i haver fet «carrera» ja tenen el poder de decisió inalterable.

Persones que han demostrat que són ignorants en els principis de la democràcia, de la igualtat de les persones, de la llibertat, en un estat de dret que ells desprestigien.

El primer de maig, festa nostra, també guanyada gràcies a les lluites. Primer de maig de lluita feminista, perquè el feminisme és revolucionari i cada dia ens reafirmem en el compromís per capgirar aquesta societat, transformar-la.