Fred de febrer, pitjor que el de gener. No podia acabar aquest mes sense el darrer refrany amb què he encapçalat aquests articles. I enguany ha estat cert, el fred de febrer pitjor que el de gener, perquè també ens ha gelat l’ànim, l’esperit.
El febrer ens ha duit la confirmació de la sentència a Valtonyc, raper pobler, per partdel Tribunal Suprem. Tres anys i mig de presó per una cançó. Una cançó de rap, que potser no agrada a molta gent, però només és això. Una cançó, una creació artística, una manera d’expressar allò que es pensa i sent.
Un jove mallorquí condemnat a tres anys i mig de presó, que si el recurs d’empara al Tribunal Constitucional no ho canvia, haurà de complir. Un pres polític amb totes les lletres, com ho són els Jordis, Cuixart i Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.
El febrer ens ha gelat l’ànim, amb la retirada a la Fira d’art ARCO de Madrid, d’una obra on hi figuraven les imatges dels presos polítics de l’Estat espanyol. Una retirada vergonyosa per part dels responsables de la Fira, que ha merescut el rebuig d’artistes, creadors, i de la batlessa de Madrid, Manuela Carmena que es va negar a comparèixer a la inauguració per fer el passeig amb els reis.
El febrer ha estat pitjor que el gener. Han prohibit una publicació, una jutgessa gallega, Fariñas, altre atemptat contra la llibertat de creació i d’expressió.
I ens trobam a un estat europeu, en el segle XXI. Tres fets en molt pocs dies que han mogut respostes immediates per part de la gent vertaderament demòcrata. A Mallorca, el dissabte 24 una vintena de concentracions a les places davant els Ajuntaments, des de Palma fins a Artà, passant per Bunyola, Sineu, Alaró... Divendres 23 a Barcelona, a la plaça de Catalunya.
Concentracions de suport i solidaritat amb en Valtonyc i de resposta a aquests fets injustos de totes totes, malgrat que siguin decisions de persones que exerceixen la justícia.
I més encara, la Directora insular d’Igualtat na Nina Parron ha de dipositar una fiança de 30.000 euros abans de respondre a una denúncia contra ella per haver expressat la seva opinió sobre una Carta al Director d’un senyor que qualificava de crimen pasional la mort de na Xue Sandra a Alcúdia. Li hem mostrat la meva solidaritat i suport, com tantes feministes li han fet arribar.
Més fredor a l’ànim, fred de febrer. Només aconseguim vèncer-lo amb l’escalf de la resposta ciutadana, de tantes persones demòcrates de veres que surten als carrers, amb fred, a cridar Llibertat d’expressió! Llibertat presos polítics! Llibertat, llibertat, llibertat!!!, com es cridava en els obscurs temps de la dictadura i que hem hagut de reiterar en temps actuals.
Haureu llegit articles als mitjans de comunicació de prestigiosos juristes, doctors en dret, professors d’universitat que han explicat clarament la seva opinió sobre les decisions dels magistrats del Suprem. Si no, cercau-los a les xarxes, com el publicat per Antoni Llabrés Fuster els diumenges 18 i 25 de febrer. No es pot dir més clar.
Vivim temps foscos, freds, que gelen els ànims. Cerquem l’escalf de la resposta als carrers, la solidaritat amb el jove raper, sumem-nos a les concentracions als carrers, que en Josep Miquel Arenas Beltran, en Valtonyc, sàpiga que som moltes i moltes persones amb ell, persones que independentment de la nostra opinió sobre les seves cançons, volem que les canti amb llibertat!
