Després de la incontestable victòria electoral (amb participació rècord) de l’independentisme a Catalunya, vist que, malgrat tots els malgrats Espanya no se’n surt, he pensat de fer una col·laboració nadalenca al Regne d’Espanya fent algunes propostes per a la tribu de l’Audiència Nacional (únic organisme polític capaç d’enfrontar-se al pèrfid independentisme):

1. Vist que les manifestacions de la Diada constitueixen un «germen criminal», es podria procedir a investigar molt seriosament l’afició del Barça. Ja heu portat davant el vostre tribunal un bon home com a instigador d’una xiulada al Borbó (com si la gent no pogués xiular qui volgués!); ara podríeu emprendre-la contra els aficionats del Barça que en celebrin les victòries. És bastant evident que el Barça forma part de la vostra idea d’antiEspanya. Per tant, canya al mono fins que parli castellà!

2. Tenint en compte que la Junta Electoral va prohibir els llaços grocs i d’altres aditaments, potser podria els membres d’aquest club polític podrien fer un tomb per l’Iran. Allà fan una pràctica que l’Espanya actual podria vestir tranquil·lament de democràtica: fan una tria dels partits que es poden presentar a les eleccions. Així s’eviten les sorpreses.

3. Com que ja us heu ficat amb la vestimenta, podríeu fer una passa endavant i prohibir la barretina. Constitueix un símbol evident d'independència nacional i d'imperialisme català a Eivissa (a les colles de ball pagès els hòmens la llueixen ostentosament, fent menyspreu de la sagrada unitat de la pàtria). Escapçada la barretina, escapçat l'independentisme.

4. La gent ha votat i a Catalunya hi torna a haver majoria independentista. Si ficau a la presó quaranta-tres (43) diputats, podreu aconseguir que n'Arrimadas sigui investida presidenta de la Generalitat. Que en faci les funcions el desconegudíssim i misteriosíssim "M. Rajoy" havent tret el seu partit tres diputats, fa allò que val més no escriure en un mitjà de comunicació (per no ofendre els pusil·lànimes). Per ficar-los a la presó bastarà, com heu demostrat a bastament, que compleixin amb el que porten en programa electoral.

Si, amb aquests consells, gratuïtament oferts, no us en sortiu, anau a pescar calamars amb en Juncker i disfrutau de la vida. I no l'amargueu als altres, sobretot.