En ple desastre rus durant la Primera Guerra Mundial, el 23 de febrer de 1917 (8 de març al calendari occidental), el Dia Internacional de la Dona Treballadora, després de fer, dia rere dia, llargues cues als carrers gelades de Petrograd, per comprar pa i productes de primera necessita, una multitud de dones pobres, moltes d'elles dones dels soldats que estaven en les trinxeres, acompanyades d'obrers de les fàbriques, es van dirigir a Nevski Prospekt, ample i luxós bulevard de palaus, cases de rics i comerços que creuava el cor de Petrograd , per protestar contra la carestia i el racionament del pa. Durant els dos dies següents, milers de treballadors van prendre els carrers i hi va haver enfrontaments amb la policia i els esquadrons de cosacs. Aquests fets van provocar la caiguda del tsar Nicolau II i l'inici de la Revolució Russa. Estam parlant de la caiguda d'una dinastia de més de 300 anys, de l'estat més gran del món i més poblat d'Europa.

Quan va caure el tsar es va proclamar la República amb un govern provisional que es va comprometre a convocar eleccions per una Assemblea Constituent amb la idea de crear una República. Aquest govern que va acabar presidint Kérenski va ser totalment incapaç de complir les expectatives de les persones que protestaven al carrer i a través de les seves assemblees (els famosos soviets) i que es poden resumir en Pau i Terres. Kerènski va mantenir la major part de l'aparell tsarista i va negociar amb els seus aliats, d'esquena al poble, el manteniment de Rússia en la Primera Guerra Mundial.

A pesar de la seva incapacitat el poble i organitzat pels bolxevicsva va defensar el govern de Kérenski del cop d'estat de Kornilov, però el govern provisional va continuar sense complir les aspiracions dels ciutadans.  Finalment el 25 d'octubre (7 de novembre) els bolxevics van prendre el Palau d'Hivern pràcticament sense resistència, ningú va sortir al carrer a defensar el govern provisional.

El president Puigdemont  hauria de tenir les fotografies de les persones que concentrades al Parlament Català primer vam mostrar el seu entusiasme amb la declaració de la República Catalana i quaranta-vuit segons després la decepció per a la seva anul·lació. Tal vegada els ciutadans tornin a sortir al carrer a defensar el govern català, si el govern espanyol aplica l'article 155 de la Constitució, però no s'ha d'oblidar el que van demanar més dos milions de catalans amb el seu vot i van defensar amb els seus cossos. Com va dir Gandhi; Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a home, cap tirania pot dominar-lo.