Com a municipalista convençut, i creient en la democràcia directa i l'acció al carrer és gratificant veure la resistència per part dels Ajuntaments i el poble catalans a l'escalada repressiva de l'Estat Espanyol, i la reacció solidària que s'ha aixecat a Mallorca aquest dimecres amb concentracions a diferents municipis, en les què hem reivindicat el dret d'autodeterminació i el nostre suport a les persones perseguides per la justícia, simplement per voler exercir el dret fonamental a votar.

En aquest moment ja no importa ser independentista o no, qualsevol demòcrata s'ha d'aixecar, alçar la veu i sortir al carrer per lluitar contra aquest atemptat contra la democràcia i l'estat d'excepció que l'estat espanyol està exercint a Catalunya. Com es va dir al manifest llegit a la concentració de Pollença; tot el que permetem que passi a Catalunya se'ns girarà en contra quan vulguem decidir qualsevol altra cosa que també vagi contra el règim del setanta-vuit. Cal prendre’n partit.

El poble de Catalunya ha mostrat una vegada i una altra amb els seus vots i les seves  mobilitzacions escrupolosament pacífiques i democràtiques, la seva voluntat d'exercir el dret d'autodeterminació. La resposta de l'Estat espanyol ha estat des d'un primer moment la repressió que s'ha anat incrementant a mesura que ens hem apropat a l'1 d'octubre. Una repressió que ha anat contra drets fonamentals democràtics com el d'expressió, de premsa, de reunió, de participació política... Les detencions d'aquest dimecres han suposat creuar una línia vermella davant la qual els demòcrates no poden restar indiferents. Com diu una de les publicacions electorals prohibides pel govern estatal; "no ens podem quedar immòbils davant l'acció repressiva d'un estat corromput incapaç de donar resposta a les preocupacions de la majoria, on la separació de poders no existeix i on segueixen governant poders polítics, econòmics i mediàtics hereus del franquisme. Quedar-se enrere en un estat que no ens vol deixar ser, ni dir ni fer. I nosaltres volem ser, dir i fer una República que deixi enrere la corrupció, la desigualtat, la persecució de les idees i que posi al centre allò realment important: la vida de les persones. Volem que els serveis públics i les institucions responguin als interessos i necessitats de totes i que no siguin un negoci particular d'una minoria privilegiada. Quedar-se enrere o avançar. Quedar-se a casa o prendre partit per construir nosaltres mateixes tot allò que volem ser. Tot allò que necessitem per ser: distribució de la riquesa, radicalitat democràtica, cultura de la pau, sobirania popular, serveis públics i universals, fi de la impunitat a la corrupció, respecte al territori i vides dignes que mereixin ser viscudes. Només depèn de nosaltres..." És el moment de la resistència pacífica, aixecant el puny i amb un somriure. Sí, viure vol dir prendre partit!