Relat propi

Seguim. Quan es demana més, apareix l'eterna excusa del pacte amb el PSOE. Abans era UM. No es pot culpar constantment als socis de govern. No es pot amagar la incapacitat o les pors darrere les faldilles de na Francina. Sia potser per manca de valentia o potser sols per manca de comunicació, molts tenim de vegades la sensació que el PSOE governa totsol. No pos en dubte que, en moltes àrees s'estigui fent bona feina. Que s'estigui fent un esforç per fer una bona gestió. Però molts pensàvem que el sobiranisme transformador arribava al poder per fer honor al seu nom. Per fer alguna cosa més que gestionar bé.

Tot el govern ha assumit el relat d'un dels partits que l'integren: el relat de l'autonomisme. Me deman què fa una força sobiranista demanant un REB, que és el mateix que reclamen PP i PSOE. Me deman perquè alguns consellers de MÉS no aturen de dir 'comunitat autònoma' si 'illes Balears' té menys síl·labes. Me deman si és necessari sacralitzar l'Estatutet d'autonomia. Si no és més fàcil dir 'policia illenca' enlloc de 'policia autonòmica'.  Si fóra millor parlar de 'finançament propi' enlloc de 'finançament just',... La construcció d'un llenguatge diferent és indispensable per generar un marc mental diferent. Ningú dels qui ho haurien de fer s'esforça gaire en la creació d'un relat de futur i qualsevol espurna de superació del discurs autonomista és contestada amb un "això no és Catalunya". "Hem d'anar a poc a poc", ens diuen. Coincidesc: podem anar a poc a poc, però hem d'anar.