Ara que estam en ple debat de saturació turística convé aclarir els termes del debat. Quan xerram de saturació turística i la lligam al col·lapse  de les infraestructures, a la capacitat  de càrrega del territori i a uns mínims de qualitat de vida no només estam parlant de turisme, estam parlant de sostre poblacional. És a dir, en realitat la pregunta és quanta gent (residents, turistes i qualsevol altra categoria...) hi caben a les Balears? Si tenim depuradores per un milió i mig de persones lògicament, si n'hi ha més, en la qualitat que sigui, estarem fent insostenible el model... Obviament més turisme pot provocar més residents, persones que venen  de  fora a guanyar-se la vida, per tant, és evident que no són compartiments independents i que tenen una relació... Ara bé, en definitiva, el debat de fons és més de sostre poblacional en un sentit ample i pens que és important dir les coses clares.

En relació al turisme hem de tenir algunes dades en compte que normalment passen desapercebudes. El numero mundial de turistes no deixa de créixer, ho constatava fa pocs dies en Miquel Payeras. Es calcula que l'any 1950 hi havia uns 30 milions de persones disposades a fer turisme. El 2016 es calcula que  són 1.200 milions de persones. I es preveu que l'any 2020 seran 1.600 milions de persones. Què vol dir això? Vol dir que és vera que les Balears s'estan beneficiant de la inestabilitat de destinacions competidores, però també vol dir que el mercat s'està ampliant i que és lògic que una destinació madura i refugi rebi una pressió d'increment.

També hem de posar en evidència que el turisme és dinàmic. Massa sovint es comparen alegrement els milions de visitants d'un any amb un altre any sense tenir en compte els canvis. M'estic referint especialment a l'estada mitjana. Abans els turistes feien estades més llargues. Es calcula que l'any 1989 a Balears l'estada mitjana era aproximadament de 13 dies, ara es calcula que és de 7 dies. És a dir, amb el doble de turistes assolim la mateixa ocupació i el mateix número de pernoctacions. Cada pic necessitam més turistes per tenir el mateix resultat.

Però és que a més les temporades no són uniformes, és a dir, quan aconseguim una certa desestacionalització augmenten els visitants... la qual cosa, teòricament és una bona notícia perquè es produeix en un moment temporal en que la capacitat de càrrega no es troba al límit. I dic teòricament perquè fins ara l'argument era que tancar la indústria mig any era  absurd, que s'havia d'intentar tenir obert més temps, que les fonts de producció han de funcionar el màxim de temps possible... Si ara el que es diu és que han de venir els mateixos turistes però d'una forma més dilatada en el temps, és a dir, que hem de llevar turistes del mes de juliol i agost i dur-los a abril i novembre el que estam dient és que una determinada part de la nostra indústria ha de desaparèixer i una altra estar en activitat més temps. Aquí també hi ha un debat a fer: tots entenem el mateix quan xerram de desestacionalitzar?

La normativa turística actualment en vigor a través de la subjecció al requisit de l'intercanvi de places suposa un creixement zero a nivell turístic i a través de l'impost de turisme sostenible s'ha cercat un suplement de compensació als efectes negatius. En essència i dins les competències que tenim ja que no controlam ni els ports ni els aeroports, ni els visats... pens que és raonablement correcte el plantejament.

Anem als residents. A les Balears tenim un població de 1.150.000 habitants. L'any 1991 teníem 745.000 habitants. És a dir, en 25 anys hem crescut un 35%. Un creixement poblacional impressionant. Creixement que lògicament té uns efectes territorials i urbanístics. Ho dic, perquè n'hi ha que reclamen protecció ambiental total i habitatges a preu assequibles, i això molt sovint és el que un temps s'en deien anar a missa i repicar.

Durant anys també la política que s'ha fet és de contenció. Desclassificacions d'urbanitzacions i limitacions a nous creixements. Si a aquesta política se li uneix la pressió per part de persones de centre Europa que volen comprar una segona residència i per una altra part de persones d'Àfrica i Amèrica que cerquen una nova vida aquí, és evident que hem de tenir problemes d'habitatge i de serveis públics. No és una quadratura del cercle en aquesta circumstàncies pretendre grans facilitats en l'accés a l'habitatge? De fet, si apostam per la contenció i l'establiment d'un sostre poblacional és coherent una política de facilitat d'accés a l'habitatge? Ho és una política de portes obertes per a tothom? No és un debat senzill encara que alguns, com fan sempre, ho simplifiquin.

Les Balears tenen un límit. D'acord. A tots els nivells però, no només turísticament. Tenir un límit i fer polítiques de contenció no és innocu, té els seus efectes. I el que hauríem de ser capaços és debatre des del realisme els avantatges i inconvenients de les coses i els marges de maniobra.