Just el dia abans que el President del govern de l’Estat espanyol Sr. Rajoy anés a declarar, es presentà a la premsa el Pacte d’Estat contra les violències masclistes. Un gran acord que implica tots els grups parlamentaris de les Corts espanyoles.

El grup parlamentari de PODEMOS ha manifestat, finalment, la seva abstenció però no el seu rebuig amb un NO. Un pacte que ha d’implicar moltes accions concretes de prevenció i detecció de les violències, un acord que ha de dur canvis en el tractament a les víctimes, no només les dones que pateixen les agressions, també els infants, les filles i els fills que ho han viscut a ca seva.

Donem la benvinguda a aquest acord estatal. Però, sempre n’hi ha d’haver, no oblidem la necessària inversió econòmica que ha de dur implícita. Sense aquesta, tornarà a ser paper banyat. I no ho podem consentir.

He llegit, aquests dies, comentaris d’expertes que valoren l’acord, unes valoracions favorables i altres que demanen més. Totes coincideixen amb la bona perspectiva que s’obri, amb el fet que hagi estat possible en aquesta legislatura, quan el PP no té majoria absoluta al Congrés. Recordem que només fa dos anys, el 2015, el Sr. Rajoy deia que «de cada diez mujeres que denuncian, ocho arreglan el problema» i amb aquest convenciment no va tenir cap problema en retallar el 31,1% els pressupostos destinats a les víctimes, »el gobierno hace lo que puede»... Això sí, sense cap vergonya va saber aprofitar el Pacte per sortir en positiu als mitjans de comunicació, el dia abans de la seva cita judicial.

Haurem de conèixer la lletra petita del Pacte, el repartiment de tasques, la inversió de doblers públics que s’hi destinarà.

Un pacte que ha de dur més formació als professionals que treballen al món de la judicatura, al món dels cossos de seguretat, al món dels serveis socials, al món sanitari, al món educatiu. Més formació per atendre les persones que estan patint, més facilitat per arribar al trencament d’aquestes relacions.

En aquests dies de calor les relacions familiars són més intenses. Els infants són tot el dia per casa, els problemes que van covant durant la convivència esclaten més sovint. També les cases estan més obertes, se senten més els crits i renous. Si ens creiem de bon de veres que aquest és un problema social no dubtem en denunciar agressions si en som testimonis. De fet, fa uns dies a Palma la policia va impedir una agressió més greu gràcies a la denúncia dels veïns que escoltaven els crits desesperats d’una dona i del seu infant petit.

El Pacte encara té un camí a recórrer. Ha de ser aprovat pel Congrés en el ple de setembre, després el govern té uns mesos per implicar les administracions en la seva implementació. L'important és que hi ha el compromís de dur-ho a terme, per part de l’oposició ha d’exercir el control necessari a la tasca del govern per assegurar que el Sr. Rajoy no torna a pensar com fa dos anys.

La nostra llei d’igualtat ha estat pionera en la definició dels tipus de violències masclistes, recollits ara en aquest Pacte. El Govern de les Illes Balears fa mesos que ha llançat El Pacte social contra les violències masclistes, podeu trobar la manera d’implicar-vos anat a la web: www.reaccionem.com, uns 4.200 ciutadans i ciutadanes l’han signat, 240 entitats i associacions diverses.

Encara necessitem més compromís ciutadà, més accions individuals i col·lectives per combatre aquestes violències.