El documental «Las cloacas de Interior» ha servit, entre altres coses, per confirmar que els pixatinters Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta són agents de les clavegueres de l’Estat. A Mallorca ja van deixar una mostra del que són capaços en matèria d’intoxicació des del pamflet antimallorquí El Mundo-El Día de Baleares, n’Inda com a director de 2002 a 2007 i n'Urreiztieta de gasetiller entre 2003 i 2011.
Ara que ha sortit a la llum la participació d’aquests individus en la fabricació de proves falses contra polítics catalans independentistes, és un bon moment per recordar el seu paper en l’extermini d’Unió Mallorquina i la condemna a presó de l’expresidenta de Mallorca, Maria Antònia Munar. També és un bon moment per recordar que el jutge Eduardo Calderón condemnà Munar pel cas Maquillatge a partir de declaracions d'imputats que en van sortir beneficiats i no només sense proves, sinó desestimant la que demostrava la seva innocència (el cotxe oficial no havia sortit del garatge el dia que suposadament va donar 300.000 euros a Miquel Nadal mentre hi eren dedins); que el jutge Jesús Gómez-Reino la va enviar a presó sense esperar la sentència del Suprem, i que el cas Ca’n Domenge també s’ha tancat sense proves, una vegada més amb base a declaracions d’imputats pactades i amb una «confessió» arrabassada per la jutge Rocío Martín després de tenir-la privada de llibertat més de tres anys i amb l’espasa de Dàmocles de noves condemnes. Comparem aquest tractament amb el que l’Audiència ha dispensat a la germana i el cunyat del rei d’Espanya i entendrem perquè l’expressió «més tort que la justícia» continua ben arrelada entre nosaltres.
Maria Antònia Munar, que va ingressar a presó poc després d’haver estat tractada d’un càncer, du quatre anys tancada sense que se li hagi concedit cap permís de sortida. L’única explicació d'aquest acarnissament és queel Govern espanyol la utilitza com a avís per a navegants, com un advertiment als polítics que no es volen doblegar al bipartidisme PP-PSOE. Després de les Germanies, per dissuadir els mallorquins de futures revoltes, el rei d'Espanya va fer penjar el cap d'en Joanot Colom dins una gàbia a la plaça Porta Pintada, on hi va romandre durant segles. L’estil ha canviat però la finalitat és la mateixa.
Maria Antònia Munar, víctima de les clavegueres de l’Estat
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Gran article. Es lo que sempre he pensat. A més també es tracta de eliminar qualssevol partit de centre-dreta que li pugui fer la competència al PP, excepte Ciutadans, que són pràcticament els mateixos, però disfressats
Llegint la setència 68/12, rollo 92/11 se interpreta que no hi ha provas, els jutges se inventan intencions i no fan cas dels fets.
La meva opinió els jutges prevaricaren.
Una cosa és que en tanquin un (o una) per corrupció, SIGUI DEL PARTIT QUE SIGUI, i una altra és que facin servir selectivament, MOMÉS QUAN ELS CONVÉ la corrupció (demostrada o suposada) com a excusa per llevar d'enmig polítics (o qualque partit sencer!) si fa nosa políticament al règim bipartidista i que llavors aquesta mateixa corrupció no suposi gaire problemes, per no dir cap, als individus o als partits del règim.
En haver vist l'escarrufant reportatge "Las cloacas de Interior", que destapa fins on és capaç d'arribar aquest "Estado de derecho", fins al punt de fabricar proves falses per difamar dissidents polítics (com feien n'Stalin o en Hitler), després de tot això, com a mínim Na Maria Antònia Munar es mereix el benefici del dubte davant la persecució judicial i del judici paral·lel mediàtic de què fou víctima.
Enhorabona, Josep Palou, per aquest article tan valent i aclaridor!
Molt bon article... El detall de la prova desestimada és molt bèstia! No en tenia ni idea. Tot quadra amb la sensació que tenc des de sempre, que de les illes només interessa el que en poden extreure, els illecs som una nosa que pot ser discreta, aleshores som tolerables, o no. I els que provam a fer-mos valer com a tals enlloc de com a simples instruments del poder espanyol, hem de ser ràpidament llevats d'enmig.
El forasterum subvencionat per les clavegueres del "Ministério de l'Interior" està molt preocupat. Per això fa una feinada amb posar punts negatius als comentaris a favor de l'encertadíssim article que tant els cou i que, per tant, amb tant d'encert has fet, Pep!