Fa cosa d'una setmana, es va presentar 2GN (Two Good Neighbours), una aplicació per a  mòbils que posa a l'abast la solidaritat entesa d'una forma directa entre veïns i veïnes d'un mateix barri. És gratuïta i el funcionament consisteix en què cada usuari indica quines aficions té, a què es dedica i en què podria ajudar a la resta. Quan algú de la zona necessita alguna de les habilitats que hom té, apareix un avis i la persona que el rep, decideix si li interessa o no contactar amb la persona que el demana. La idea parteix de l'antic bescanvi. Amb els pocs mesos que porta funcionant, i gairebé sense publicitat ja s'han superat les 25.000 descàrregues. Madrid, País Valencià i les Illes és on més es concentra, de moment, l'ús de 2GN. Els seus fundadors són mallorquins.

L'exitós llançament d'aquesta eina solidària, resulta interessant en el sentit que ofereix la possibilitat a les persones que ho desitgin de contactar entre elles sense el requisit de pertànyer a cap grup o organització. És d'alguna manera, un potencial retrobament de tu a tu entre la gent, en un context de fort individualisme i fragmentació social. Aquest èxit, ens parla sens dubte de milers i milers de ciutadans que desitjaven quelcom així. Quan algú pot oferir reparar unes sabates, arreglar el termo o cuidar una persona a canvi de per exemple rebre classes d'anglès, xinès o alemany és evident que es produeix un benefici mutu no només en termes d'estalvi econòmic sinó d'enriquiment en les relacions socials. Pot ser l'excusa per a conèixer veïns del mateix carrer o inclús de l'edifici fins fa poc, desconeguts. I, per descomptat, obre l'opció a una societat menys consumista on es pot comptar amb els veïns a l'hora d'intercanviar o comprar productes i serveis de naturalesa molt diversa.

Després de deu anys de crisi econòmica, social i de valors, resulta reconfortant veure com, algunes propostes per un model social diferent, van arribant de la mà de persones competents i enginyoses però seguits i recolzats per molta altra gent, que és la que en definitiva té la capacitat per fer quallar, o no, aquestes alternatives. Si som optimistes, haurem de pensar que la llarga crisi servirà per a algun dia, obrir pas a una nova societat postcrisi alliberada d'una part dels valors que, justament varen ser decisius per a provocar-la i allargar-la durant tant de temps. La llibertat que dóna el fet de necessitar menys per a viure i el saber que es pot comptar amb una xarxa social potent és una molt bona proposta per a aquest futur immediat.