Ahir un cop més Mallorca va plorar, va plorar de angoixa per l’incessant consum de territori que pateix. Ahir s’aprovar una nova ferida, una nova cicatriu que deixarem als nostre fills i nets. L’autopista de Migjorn serà una obra que s’iniciarà en el 2018 per a desgracia de molts. Al final que és lo greu?
Lo greu es que l’obra que es va planificar al 2003 - 2004 de la ma d’Unió Mallorquina de na Maria Antònia Munar i del Partit Popular d’en Jaume Mates dins el pla director insular de carreteres, que tant va ser criticat en el seu dia per el PSM (ara integrat dins Més), per el PSIB i també per el partit que s’autodenomina del canvi Podem, (Sols Esquerra Unida ha mantingut la posició) han estat ells qui el posin en marxa aquestes obres les desenvolupi la dreta (el PI, el PP o C’s) s’entén per que els importa el que els importa el medi ambient i el territori que ens envolta, ara bé que ho faci l’esquerra...
Però a part del que és evident, com és la destrucció del territori que comporten aquestes obres en el migjorn de Mallorca?
- Per començar comporten un increment de la capacitat de càrrega de les carreteres (és a dir que cabran més cotxes per minut passant per el mateix lloc).
- L’increment de pressió turística cap a les platges del migjorn, degut a l’increment de transit que podrà suportar la carretera. Per tant com a conseqüència, es produirà un major deteriorament del medi, sobretot per els atractius del lloc com és el Trenc.
- L’increment del preu del sol als municipis de migjorn sobretot per a Campos, com a conseqüència de la reducció de la distancia temporal a Palma, per tant és previsible l’increment del preu de la vivenda i dels lloguers, tant vacacionals en temporada com els regulars, tal i com va passar en el seu dia a Llucmajor o a Sa Pobla.
L’autopista de Campos comportarà l’increment de la pressió humana i turística sobre un dels llocs on el turisme no ha sabut, pogut o interessat estendre les seves urpes com és el Trenc o les platges verges de Ses Salines com es carbó. L’ampliació de les infraestructures viàries, ho faran tot més fàcil, la pregunta que em faig és la següent: Fins quin punt estem disposats a créixer a costa de que?
Mallorca està al límit de la seva capacitat si no l’hem superada ja, per tant cal tenir un model territorial i de mobilitat que no es fonamenti en més ciment, que no es fonamenti en més formigó, ja que ens estem carregant ca nostra, requerim de diverses coses:
- Nou pla director de carreteres que no sigui desenvolupista i que sigui la conseqüència de marcar uns límits. Com fou el PTIM (Pla territorial Insular de Mallorca)
- Un model de mobilitat col·lectiva basat en el ferrocarril i fomentant modes alternatius de desplaçament que no depenguin del vehicle privat. Així com la penalització del mateix, no fer més infraestructures ja és penalitzador per al coche.
- Una pressió social que faci al consell insular de Mallorca canviar de parer en torn a aquesta ampliació de la xarxa viària.
Per tant senyores i senyors conselleres reflexionin, meditin i sobretot rectifiquin, volem una Mallorca verda, rural, i no una Mallorca plena de ciment. Seguir amb els models de creixement de la dreta és senzill, mostrar que hi ha alternativa fora d’aquests paràmetres és complicat, però no per això gent d’esquerres com jo no ho deixarem d’intentar. No ens deixareu cap altre remei que tornar a utilitzar un lema que molts de vostès realitzareu i féreu vosaltres contra aquest pla director de carreteres.
Qui estima Mallorca, no la destrueix! Vostès pareix que no l’estimau gaire amb els vots que realitzareu.
