Fa uns dies, sortia publicat a El Pais, un article titulat: “Me aburre mi trabajo, solo tengo 3 amigos y no ligo nada, ¿pasa algo?". El text ens convida a reflexionar sobre totes aquelles coses que teòricament hem d'arribar a tenir per a accedir a la felicitat en un context, el de crisi econòmica que, justament, posa més difíci que mai arribar ni tan sols a la meitat dels requisits que ens podrien dur a acaronar-la. Ens recorda el boom dels llibres d'autoajuda que ja fa anys que dura així com que les consultes psicològiques són plenes de persones descontentes per les imperfeccions existents a les seves vides. Frustrades perquè la seva vida no és el perfecte que desitjarien o perquè no aconsegueixen tenir-ho tot sota control. Aquest tipus de llibres, poden resultar interessants per a temes concrets com el de millora de les relacions interpersonals, desenvolupar l'empatia per a entendre i comunicar-nos millor amb els altres, etc...

Ara bé, quan es proposen projectes com emprendre, ser el teu propi cap, viure la teva pròpia vida intensament a partir d'una gran idea que hom ha pogut dur a terme, existeix el problema obvi que es tracta d'una possible sortida... Per a molt poques persones. La gran majoria, no podran realitzar mai aquest somni. Menys encara en un estat com el nostre. Salvant els llibres de psicologia estricta escrits per experts en la matèria els quals, efectivament, resulten més barats que anar al psicòleg i, sempre que hom els utilitzi ajustant-los al seu problema en concret, poden ser una bona idea, la resta semblen una trampa del propi sistema econòmic.

Transmetre reiteradament la idea que, si les persones s'espavilen individualment, se'n poden sortir, fa que ens oblidem que l'atur és un problema que afecta milions de ciutadans a l'estat espanyol i que les solucions a un tema que, desprès de 10 anys de crisi ha romput milers i milers de vides, són col·lectives i no pas individuals. No sembla factible doncs, millorar les coses amb una societat composta per gent que, de manera aïllada, llegeix llibres d'aquests tipus alhora que es passa el dia enganxada a una pantalla.

Serà necessari recuperar el contacte real amb la resta, especialment amb aquells que viuen situacions similars per a partir d'aquí, pensar en propostes que puguin millorar aquestes situacions i les de molta altra gent. Tenint en compte clar, que la societat posterior a la crisi, no serà com l'anterior. Aquesta idea, tot i que no sembla compartida per una majoria, atenint-nos al pes dels tres grans partits estatals que donen suport al Govern central, cal tenir-la en canvi, molt present. Si no correm el risc d'esperar que les coses tornin a ser el que eren, com qui espera una estimulant i pròspera vida d'emprenedor, després d'haver llegit el darrer èxit de vendes en la matèria.