El director general d’Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears és en Carles Gonyalons Sureda. Un amic meu, un company de MÉS per Marratxí i per Mallorca. Un company de professió, és com jo mateixa professor de secundària, ara jubilada, ell en serveis especials.

En Carles és un company entregat, responsable en les feines encomanades, tant si li toca sortir a repartir fulletons al carrer, com si li toca assistir a reunions o a inauguracions. A més compromès, com el seu germà, com la seva família.

Ha engegat la tasca de la direcció general d’Esports i Joventut, enrevoltat d’un bon equip de joves  com ell mateix, en Joan Ferrà i en Joan Noguera. Treballa, i fins ara ho ha fet bé, en promoure l’esport sòlidament lligat als valors del treball col·lectiu, solidari. Un esport lligat també als valors de la igualtat, de dones i homes, igualtat en el respecte a la diferència.

Direu que fins ara són lloances pròpies d’una amiga que el coneix de fa temps. És cert. En Carles ha rebut crítiques molt dures a la seva feina com a director general. Segurament ha comès errades, perquè és humà i per tant no infal·lible ni perfecte. Segurament hi ha persones enteses en la seva àrea de gestió que ho farien d’una altra manera. També és lògic, de fet crec que és el primer director general d’Esports que té una llicenciatura en la matèria, i en el món de la pràctica esportiva hi ha opinions diverses, com és d’esperar.

No entraré a analitzar el contingut de les planes del diari que més càusticament ha criticat la tasca d’en Carles. Qui l’ha llegit n’ha tret una opinió. He usat l’adverbi format amb l’adjectiu càustic perquè significa, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:

Capaç d’exercir una acció química corrosiva sobre els teixits orgànics.Potassa càustica1.2adj.[LC]Mordaç 2 .Una paraula càustica.Un home càustic. Perquè crec que es pot qualificar així. Mordaç, Càustica.

En acceptar una responsabilitat de gestió saps que acceptes un risc. Has de fer-ho bé, has de fer-ho millor que l’anterior, sobretot si aquest era del partit de dretes conservador que tant mal ha fet a la nostra terra. A més has de dur endavant els acords polítics que marquen el full de ruta de l’acció governamental en la teva àrea. I si és possible, has d’innovar, has de poder fer allò que caracteritza el compromís en transformar la societat, des del teu àmbit amb les teves possibilitats.

Crec que en Carles ho sap i a més ho exerceix. Sense perdre mai el somriure i la bonhomia que el caracteritza. Fa mesos vaig escriure un article on reflexionava sobre la dificultat de donar una ditada de mel a aquells que es deixen la pell en la gestió dels doblers públics. Continua essent una dificultat seriosa per molta gent que observa, valora i dóna la seva opinió.

Una ditada de mel per a la feina que fa en Carles a mi no em costa gens. Direu, no és estrany si has dit que era amic teu, és ben cert. Però és que crec que en moments de dificultats, de rebre, en moments de desànim, va bé tenir al teu costat les amistats. I no només em referesc al meu amic, també a tot l’equip que l’acompanya.

En Carles té una família excepcional. Qui la coneix estarà d’acord amb mi. Per això sé que veure sobre el paper d’un diari alguns comentaris sobre l’etapa difícil del segrest de n’Enric, l’hauran sabut comentar, reflexionar, i donar-li la importància que es mereix.

Les persones de bona voluntat que restàrem al seu costat en aquells moments també hem hagut de fer el mateix esforç en situar les paraules publicades, crec sincerament que són innecessàries i injustes.