En el si del xou mediàtic organitzat entorn de MÉS amb participació inclosa de la seva cúpula, ha resultat xocant la postura de Podem afegint-se a l'estratègia de demanar el cap de Biel Barceló. No semblen doncs, satisfets amb la dimissió de Ruth Mateu i l'expulsió de Jaume Garau, persona a la qual el partit deu una original i brillant campanya electoral que va comportar també uns resultats històrics per a la formació. Si la dimissió de Mateu i l'expulsió de Garau, no s'entenen, per precipitades i perquè parlam bàsicament de qüestions estètiques i de procediment, així com de professionals competents que han fet la seva feina, la hipotètica dimissió de Barceló, seria un altre error difícil de justificar. Al capdavant d'una Conselleria complexa, amb pressions fortes procedents de sectors amb interessos antagònics, Barceló ha dut a terme una gestió que afronta i dona resposta a les qüestions que afecten el seu àmbit.

Rebre del GOB i Terra Ferida per una banda i del lobby hoteler de l'altra, no ha de ser el càrrec més fàcil de gestionar. Existeix igualment el tema del lloguer vacacional el qual ajuda a moltes famílies de classes mitjanes i més modestes a pagar la hipoteca o a compensar el dèficit d'ingressos que varen començar a patir a partir de la crisi. També dona resposta a una demanda creixent de turistes que volen visitar les Illes d'una forma més genuïna i arrelada al territori. Encara que no tothom, legítimament, ho analitza en aquests termes. Malgrat tot, des del principi, es va optar per recuperar l'impost turístic, apostar per una desestacionalització del turisme i treballar perquè aquest sigui de major qualitat. Cal no oblidar que no és el Govern Balear qui controla els aeroports illencs. Són controlats des d'uns cinc-cents quilometres enfora. I això, limita seriosament el marge de maniobra del Vicepresident.

Tornant a la formació morada, sembla contradictori que algú que ha rebut atacs fortíssims a l'àmbit estatal, basats en mentides i/o mitges veritats manipulades i exagerades, no sàpiga reconèixer en MÉS un company de viatge. L'actitud que està tenint Podem es força diferent de la que van mostrar els eco sobiranistes en l'afer Xelo Huertas, sens dubte de major lleialtat i respecte. Qui pot consolidar una alternativa progressista al PSIB-PSOE si no són MÉS i Podem? Ambdues formacions, haurien de recordar que no tots els partits són iguals, ni tenen el mateix nivell de corrupció i justament ells, dins l'espectre de l'esquerra, en són l'exemple. S'agrairia, per part de molts votants, una mica d'estratègia conjunta en lloc de jugar a destruir un partit ideològicament proper, sense el qual d'altra banda, serà molt difícil construir una majoria progressista. I recordar que la situació que ara li ha tocat viure a MÉS, pot tornar-li a tocar a Podem perquè al final, són partits, feliçment rellevants, però que fan nosa a determinats sectors influents i poderosos els quals, voldrien que la política institucional és limites al triangle PP-PSOE-C's que tan bona sintonia mostra al Congrés dels Diputats.