Fa devers tres anys i mig vaig publicar un paper en un llibre col·lectiu sobre el futur de les esquerres a les Illes Balears on proposava -en forma de desig, més que no com a constatació de projecte realitzable- que s'avançàs cap a la configuració d'un futur Partit Demòcrata de les Illes Balears. L'esmentat partit, des del meu punt de vista, havia de comptar amb els següents elements: un Partit Socialista de les Illes Balears plenament autònom, sense dependència orgànica del PSOE (col·laborant-hi en tot allò que trobàs necessari, això per descomptat), el que quedàs d'Esquerra Unida, el que emergís de l'òrbita Podem que estigués també disposat a renunciar a la seua dependència de Madrid i de posar les Balears al capdavant de les seues preocupacions, les dues formacions de MÉS (per Mallorca i per Menorca), el que hi hagués d'esquerra independentista i no aliniats liberal-progressistes. Amb tot això, atenent al desig expressat, s'havia d'acabar convertint en una formació política unitària de les forces progressistes a les Balears.

Aprofitant una invitació a l'amic Ernest Maragall perquè s'explicàs a Club Diario de Ibiza, vaig aconseguir reunir en un sopar persones dels diferents àmbits referits anteriorment, per parlar sobre el nostre projecte (utilitz el futur perquè anava molt en la línia del que compartesc des de fa molt de temps amb en Maragall). Pensava, vivint a la lluna com vivia, que si sectors tan diferents com regionalistes balears, conservadors pseudocarlins, tradicionalistes de tota la vida, jacobins mig liberals, ultraconservadors mig falangistes i espanyolistes de pedra picada poden conviure sense fer-se mal dins els renglers del Partit Popular, les diferents faccions de les esquerres insulars també haurien de poder conviure a l'aixopluc del Partit Demòcrata. (Dit sigui entre parèntesi, això de Partit Demòcrata ho fèiem servir, també, prenent la referència del partit de Barack H. Obama i companyia, on Hillary Clinton i Bernie Sanders encara havien de competir per ser candidats a la presidència dels Estats Units d'Amèrica).

Arribats a aquest punt, la pregunta obligada és: podran superar, les esquerres de les Illes Balears, la secular tendència caïnita? Podran algun dia passar a cooperar, en comptes de competir virulentament per la gestió de les engrunes de poder minsíssimes que tenen a l'abast? Podran passar de la visió de curta volada a una visió, com  a mínim, d'abast mitjà, que els permeti compartit projectes i construir una idea de societat futura per al nostre país? Vista la pràctica actual, si se'm permet un punt de pessimisme, començ a dubtar-ho.

Actualment, el Govern de les Illes Balears està format pel PSIB-PSOE i MÉS, amb el suport extern de Podem. Teòricament, perquè les coses vagin bé i es puguin construir projectes compartits, al PSIB-PSOE li interessa, i molt!, que les coses els vagin bé tant a MÉS com a Podem, tenint en compte que, en solitari, els socialistes no tendrien la presidència del Govern: l'han tengut tres vegades i, sense la resta de les esquerres, no l'haurien tenguda mai. Per això, des de les files socialistes, s'hauria de promoure la pau interna d'aquestes altres formacions polítiques, i s'hauria de facilitar tot allò que es pogués perquè anassin creixent i consolidant-se. I, correlativament, MÉS i Podem no haurien de dissenyar cap estratègia per suplantar els socialistes, sinó per anar suplantant el PP sociològic, a través d'aquesta ciutadania no extremista, liberal, poc amiga dels conflictes i poc confiada en les rèmores de l'Estat. Dit ras i clar: només abandonant les lluites caïnites les esquerres poden bastir un govern exitós, que pugui durar més d'una legislatura.

En el seu moment vaig expressar la ferma convicció que la construcció del Partit Demòcrata de les Illes Balears requeria dues condicions fonamentals: d'una banda, com ja he apuntat més amunt, l'abandonament del caïnisme i la construcció d'una nova estratègia de cooperació entre les diferents forces polítiques d'aquest àmbit, i, de l'altra, el funcionament autònom dels diferents partits, sense dependències estatals. Com que a Madrid els socialistes i Podem estan en lluita constant i permanent, a l'estil trotskista, l'esquema es reprodueix a les Illes Balears. Potser si s'evitàs la dependència directa i dura de la central (lletera) es podria construir quelcom de bell nou.

Els últims episodis ens vénen a dir, emperò, que la construcció d'un projecte com el que comentam es troba a anys lluny, i que els partits polítics que s'hi haurien d'implicar, en comptes d'avançar en aquesta direcció, reculen exactament en la contrària.