cielo claro
  • Màx: 19.5°
  • Mín: 9.02°

Contra populisme, més Europa

Europa va viure amb l’ai al cor, la setmana passada, les eleccions a Holanda, celebrades dimecres. Hi havia enquestes que pronosticaven la possibilitat que el partit liderat per Geert Wilders acabàs guanyant les eleccions. No hauria pogut formar govern perquè, en qualsevol cas, hauria quedat molt lluny de la majoria absoluta, i tot la resta de partits ja havien establert això tan flamenc del “cordó sanitari” per no pactar-hi. Ergo, el Partit per la Llibertat no hauria pogut governar, encara que hagués estat la força més votada a Holanda. Però, en cas de quedar en primera posició, hauria fornit una insuflada d’entusiasme al Front Nacional liderat per Marine Le Pen, per a les eleccions a la presidència de la República Francesa. I aquesta possibilitat posa els cabells drets a tots els que creim en la positivitat del projecte de construcció europea.

Un efecte dòmino començat a Holanda i continuat a França –encara podem recordar el que va avortar una incipient constitució europea!- hauria pogut tenir un efecte letal per al procés de construcció de l’Europa unida, i fins i tot hauria deixat tocada de mort aquesta construcció tan fràgil que és, ara mateix, la Unió Europea.

Però a Holanda han guanyat els liberals conservadors, i tendran l’oportunitat (i la responsabilitat) de formar govern amb tres o quatre partits més (entre ells, els altres liberals, els liberals progressistes). Tot plegat ja va més amb l’esperit, el tarannà i la manera de ser de la majoria d’holandesos.

He d’expressar la meua satisfacció, també, pel fet que el descontentament capitalitzat per l’esquerra ha anat a parar als Verds d’Holanda. Els Verds tenen, efectivament, tocs de radicalitat que haurien pogut derivar cap al populisme i l’antieuropeisme. Però no ha estat així: els Verds, de manera general, col·laboren ben lleialment en el procés de construcció europea. I crec que algun dia s’haurà de valorar el paper que hi han tengut, en la història recent, líders com en Dani Cohn-Bendit o na Monica Frassoni. I, per descomptat, l’actual líder dels Verds d’Alemanya, Cem Özdemir (per cert, un alemany nascut a Turquia).

La línia entre el populisme extremista i unes posicions més assenyades passa per l’euroepisme o l’antieuropeisme. Certament, l’actual configuració de la Unió Europea no ajuda gaire a generar adhesions, perquè presenta moltes mancances que, de mica en mica, s’haurien d’anar arreglant (per molt lenta que sigui la maquinària europea, una de les qüestions que es critica repetidament).

Resulta del tot necessari unificar determinades polítiques, a nivell del conjunt de la Unió Europea. Per exemple, Europa ha de comptar amb polítiques de representació inequívocament democràtiques. El sistema d’elecció del Parlament europeu s’ha de fer extensiu a la Comissió Europea i al Consell de la Unió Europea. El president de la Comissió i els comissaris haurien de ser elegits democràticament, perquè realment representassin la voluntat dels europeus.

D’altra banda, Europa s’hauria de dotar d’una política exterior comuna, anul·lant les polítiques fragmentàries (i sovent contradictòries) dels estats que integren la Unió. Amb una política exterior comuna Europa podria donar sortida als múltiples desafiaments que té presentats, i fer-ho d’una manera digna i d’acord amb els valors que varen fer possible l’inici d’aquest projecte compartit. La vergonyosa resposta, per exemple, a l’acolliment de refugiats parteix, entre d’altres elements, de la inexistència de cap política general europea en aquest sentit.

Tampoc no existeix, realment, una política econòmica coherent, unificada i ratificada per mitjans democràtics, amb una participació efectiva dels ciutadans de la Unió Europea. Però tot això també es podria corregir activant els mecanismes de participació democràtica, del tot necessaris.

He de confessar que tenc confiança en el futur de la Unió Europea, precisament per les dificultats extraordinàries que apareixen en el present. Superar les proves que ara apareixen, de manera sistemàtica i continuada, necessàriament ha de reforçar tot el projecte. Si abans no el fa esclatar…

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.