Dia de festa. No hi ha escola. En el Dia de les Illes Balears celebram l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia. I fins aquí.
Una nació és, segons l'Alcover-Moll, un conjunt de persones que tenen el mateix origen o són del mateix país, amb un sentiment d'homogeneïtat social i d'interès mutu. O un conjunt de persones regides per un mateix govern. Així mateix, un país és un territori d'una nació, d'un poble.
Encara sona estrany allò de 'Quatre illes, un país, cap frontera'. Estrany, perquè la festa més popular d'aquests dies ha estat el concurs de menjar ensaïmada. Tot plegat poc emotiu.
No existeix cap sentiment de pertinença a Balears. Les Illes són, senzillament, una distribució administrativa aparentment útil fruit de la proximitat geogràfica. La història, la idiosincràsia de cada illa i fins i tot el seu ritme és diferent. Però també és una gran sort. Tenim l'oportunitat d'aprendre els uns dels altres, de recordar els nostres origens com a grans comerciants i navegants i reprendre la posició de lideratge econòmic, social i cultural que ens mereixem.
El no-dia de les Illes Balears
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Idò sabies, Ferragut, que a Eivissa s'hi fan sobrassades, panades i cocarrois (aquestos s'escriuen "cucarrois"), entre altres coses que sa gent considera pròpies? Per altra banda, Andalusia i Múrcia (i hi podríem afegir Extremadura per afinitat) no formen, que jo sàpiga, cap unitat geogràfica. De totes maneres, sa teua objecció és de ses més raonables que he llegides. I sempre s'ha mantengut que sentir-se balear és artificial i potser ho siga no sentir-s'hi, de sa mateixa manera que és artificial Espanya i sa població s'hi sent de manera majoritària encara
Na Maria Antonia Font va dir dilluns passat: "Fer Illes Balears es la meva manera de fer Paisos Catalans" i Miquel Rossello li replica: "nomes es pot fer creixer la consciencia de pais des de l'insularisme". aixo es el que gan fet els partits d'arrel insular fins ara i no han tingut gaire exit.
Potser hem de provar a fer coses diferents. Potser hem de convertir el vici en virtut. Potser hem de pensar que ja va sent hora de donar el SUS a la balearitat i posar les institucions a fer pais.
@Joan tenim una llengua comuna, i poc més. Diferent folklore, diferent gastronomia, diferents festes, i si be és cert que som una unitat coherent, és fruit de la proximitat, de la mateixa manera que Andalusia i Múrcia, i no plantejam que siguin una nació.
No ho tenc tan clar això que no hi ha cap sentiment de pertanyença a Balears. D'entrada formam una unitat geogràfica, amb es català com a llengua històrica i es mateix dialecte, som un conjunt coherent sense perjudici d'integrar-mos dins es Països Catalans o fins i tot Occitània (en Pere Morey Servera li diu Pirènia). Jo, per exemple, tenc sentiment balear adquirit després i no abans de deixar-me de sentir espanyol
Jo, nada a Mallorca amb llinatges ben eivissencs fins a on puc trobar documentalment, me consider igual d'eivissenca que de mallorquina, i en general me consider balear perquè per jo, ser eivissenca o ser mallorquina és en essència el mateix amb petits matisos de diferències. Amb la llengua que m'ensenyaren els pares (que devia ser eivissenc vista la procedència) tothom sempre ha cregut que jo xerr/parl mallorquí, ves per on! Ningú en nota la diferència. I en realitat xerr o parl català de Mallorca... o d'Eivissa!