El darrer Informe Anual de la Llibertat de Premsa, de Reporters sense fronteres, és clar en posar de manifest el retrocés en les llibertats de premsa a tot el món en els darrers anys. La triple crisi dels mitjans a Europa -econòmica, de la premsa i de credibilitat- deixen tocats valors com l’honestitat, la pluralitat, la contrastació de fonts i el secret professional. L’ambigua frontera entre el dret a l’honor, la llibertat d’expressió i el dret a la intimitat es quebranta a tots els mitjans, especialment als digitals. Com si un comentari fos menys ofensiu pel fet de circular per internet, i també fa mal a la llibertat de premsa. 

A tot el món, el 2016 es van assassinar 75 periodistes, 349 van ser empresonats i 52 segrestats. Turquia, afirmen, s’ha convertit en la presó més gran del món per a periodistes el 2016. Els aconteixements han duit a passar d’Atatürk a Erdogan. En el mateix any del cop d’estat fallit s’han tancat més d’un centenar de mitjans de comunicació i s’han fet fora milers de periodistes. A més, Siria segueix sent el país més perillós del món per a exercir el periodisme. 

Reporters sense fronteres indica que les legislacions que intenten protegir la seguretat ciutadana suposen un obstacle per exercir el periodisme d’investigació, que requereix de la confidencialitat de les fonts. Mentre, la societat no veu cap diferència entre les opinions -lliures- de qualsevol persona i les informacions difoses per mitjans i elaborades per periodistes. 

Recordem una obvietat: sense periodistes no hi ha notícies, i sense informació no hi ha democràcia.