“Hace quince años raro era el periodista deportivo que revelaba cuál era su equipo del alma. Tomás Roncero rompió la tónica y creó escuela. Ahora es normal encontrarse en cada medio a un informador que se erige, a la par, en hincha”. Així s’inicia l’article dedicat a Tomás Roncero, assenyalat com el promotor del ‘bufandisme’ en els mitjans de comunicació, dins la concreta disciplina del futbol, a més d’un reflex de l’aficionat més madridista -en aquest cas- que sensat. En general, tinc massa coses a dir, intentaré evitar el desordre.

Imaginem un carter que no reparteix cartes però fa acudits per a totes les cases per a compensar l’absència de la seva feina principal. Deu ser un altre creador d’escola, també, suposo. En definitiva, puc confirmar i confirmo que Tomás Roncero ha creat escola. Però una escola de mentiders. Una escola de periodisme que no informa de la realitat, sinó dels seus forçats sentiments. I és que l’objectivitat és -o hauria de ser- un irreemplaçable cànon de la professió i voler viure independitzat de tal factor és -o hauria de ser- incompatible amb un positiu reconeixement de serietat periodística. De fet, n’hi ha molts que han reconegut bufanda i no per això han suprimit l’objectivitat i la sensatesa de les seves opinions. Però vaja, que la fiabilitat de l’home relaciona uns precedents que fan comprensible qualsevol burrada que us pugui contar.

Tomás Roncero és aquell periodista que defineix a Messi com el jugador més sobredimensionat de la història.

Tomás Roncero és aquell periodista que quan el Real Madrid guanya el Mundial de Clubs és campió del món i quan ho fa el  FC Barcelona, la denomina com la ‘Chupito Cup’.

Tomás Roncero és aquell periodista promotor per excel·lència del ‘Villarato’, una estúpida invenció que respon a una suposada conspiració del comité arbitral ideada per a afavorir al FC Barcelona.

Tomás Roncero és aquell periodista que amollà -recentment!- que Cristiano Ronaldo té millor percentatge d’eficàcia en faltes directes que Messi.

Tomás Roncero és aquell periodista que invocà l’esperit de Juanito per a que el Madrid remontàs una eliminatòria de Copa contra el Saragossa.

Tomás Roncero és aquell periodista que assegura que el català és una derivació del castellà.

Una infinitat de ridículs -us ho dic jo, que la recerca d’aquestes escenes ha estat realment breu- que segueixen sent motius insuficients per a deixar de lloar a aquest senyor i al “periodisme” que practica.

Però, clar, representa a tanta gent… Molts madridistes desinteressats de la professió recolzen la seva figura de manipulador defensor del club. I no només això, sinó que l’efectivitat d’aquest còmode model només es pot multiplicar. Encara així, la inèrcia de l’èxit a Espanya el deixa en evidència. Al cap i a la fi, el que més ven a aquest país són els espectacles grotescos, i Tomás això ho sap. De fet, ho sap més que ningú. Però, mentrestant, que ens segueixin contant que han creat el nou periodisme…