Si hi ha hagut un escriptor que s'ha caracteritzat per la seva elegància, ironia i fins i tot mala llet aquest és sens dubte Jorge Luis Borges. Les esmentades qualitats que l'argentí tenia a l'hora d'escriure no les perdia quan parlava o dialogava. Són centenars les anècdotes que d'ell es conten. Jo fa poc n'he sabudes dues que no em resistesc a reproduir-les encara que probablement seran ja conegudes pels meus soferts lectors.
La primera d'elles la conta l'escriptor també argentí que recorda una sortida molt elegant que tengué Borges al que incomodaven els afalagaments excessius. Fou a París quan un locutor li va demanar a veure si era conscient que era un dels grans escriptors d'aquell segle. Borges contestà gairebé d'immediat dient que aquell segle havia estat realment un segle molt mediocre.
La segona fa referència a qui que durant la seva joventut havia estat amic seu i cofundador de l'ultraisme Guillermo de la Torre. Guillermo de la Torre va ser, a més, cunyat de Borges. Tanmateix la relació que tenien els dos cunyats es va anar refredant amb el temps. Després, de la Torre va quedar sord. Per això quan una vegada demanaren a Borges a veure com anaven les relacions amb el seu cunyat, ell, després de pensar-s'ho dos segons, respongué: 'Muy bien : yo no lo veo y y él no me oye'.
Un fenómen que va li passar a aquest home, es que com més vell tornava, manco escrivia en castellà, i més en anglès.
Quan li demararen el perquè, va respondre que perquè l'anglés era molt més ric en paraules i expressions.
El mateix li va passar amb el polonès l 'anglès, a Joseph Konrad-Conrad.