Aquests dies hem tingut el que alguns denominen una onada de fred àrtic. Aquests dies hem tingut el fred normal corresponent a l’hivern. Passa que ens havíem malavesat a viure en una estació única amb petits matisos: un estiu perpetu extrem entre juny i octubre i matisat la resta de l’any. I per una setmana que fa allò que toca ara estam tot preocupats.

De l’onada de fred –que seria notícia si fos el mes d’agost però no pas ara- ens hem de quedar amb dos fets de màxima preocupació: el primer és la brutal pujada del preu de la llum en quasi un 33%. En uns moments de pobresa energètica a moltes llars, aquesta pujada suposarà apagar més calefactors i més riscs d’incendis. Les companyies elèctriques, amb la connivència de l’Estat –ja vos ho tornareu a pensar, els milions de votants peperos i obrers espanyols, a les properes eleccions?- seran les responsables directes de les morts que això pugui suposar en el futur.

La segona és la vergonya dels mitjans de comunicació. Mentre que aquest any s’informava sobre el fet que les aigües del Danubi s’havien glaçat, pràcticament no es deia res del quasi centenar de morts pel fred que hi ha hagut a Europa aquests dies. Encara sabem menys coses dels refugiats, que sembla que ja han desaparegut dels mitjans, perquè morir-se al mar té glamour mentre que fer-ho en un camp de concentració grec és quelcom que fa nosa a les nostres consciències.

Fa fred i nosaltres posam fotos de neu com cada any quan neva, mentre congelam el periodisme per no fer mal a les nostres consciències. I que consti que a mi m’agrada aquesta frescoreta agradable que està fent aquests dies.