No vull reproduir els arguments a favor de la Declaració institucional que vàrem escoltar al Ple del Consell, els arguments del dictamen de la Comissió encarregada, ni les aportacions que feren les entitats culturals i cíviques en el mateix ple. Tampoc interessa rebatre els insòlits arguments de la Fundació Jaume III o dels representants de les dretes més conservadores Ciudadanos i el Partit Popular. Insòlits, com a adjectiu suau ja que no cal rebutjar amb virulència allò que digueren, el doctor Miquel Deyà Bauzà ja ho ha fet en una entrevista publicada a Última Hora del dissabte 24.
Sí vull aprofitar per felicitar el company Lluís Apesteguia per la feinada que ha fet en nom del grup de Conselleres i Consellers de MÉS per Mallorca a la institució insular. Enhorabona de bon de veres!
També vull agrair la tasca constant de tanta gent que, any rere any, ha celebrat la diada pels carrers de Palma, com ho farem el proper divendres 30. Joves i no tan joves, persones compromeses amb la lluita per la sobirania plena de la nostra illa, persones lluitadores que han mostrat al carrer el sentiment de pertinença a un poble amb orgull i sense complexos.
Com va piular el professor Gabriel Bibiloni en un twit Ara cal trobar la manera de celebrar alhora i harmònicament la Festa de l’Estendard i la Diada de Mallorca. Requerirà més esforços per part dels representants a les institucions, s’aconseguirà n’estic ben segura. I també com va dir en Lluís Apesteguia: El canvi de data no basta. La festa ha de convertir-se en una acció popular, col·lectiva i participada.
Una acció del poble mallorquí com a col·lectiu, participada amb la ciutadania , que puguem celebrar la nostra història, la nostra memòria com a poble i a la vegada reivindicar que ho volem ésser, poble, amb totes les persones, dones i homes, que viuen i treballen aquí .
Dones i homes que volem poder decidir sobre la destinació dels impostos que pagam, que volem poder decidir sobre el nostre model econòmic, que volem decidir sobre la nostra manera de relacionar-nos amb el món, amb l’Estat espanyol, amb la comunitat cultural a la qual pertanyem perquè compartim llengua i cultura.
La diada ha de ser dia de festa, per tant d’alegria compartida. L’han de conèixer, respectar i sentir-la seva totes les persones que conviuen tant sigui a Son Gotleu, o Son Roca, com a Magalluf o Son Servera, Can Picafort, Marratxí o Escorca.
Una diada inclusiva i reivindicativa, això és, que hi siguem totes les persones que volem que el nostre país sigui sobirà en les seves decisions, per construir conjuntament una societat lliure, justa, igualitària i solidària.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bielet, ets pesadet aferrant sempre el mateix. Fica s'enllaç a s'article en lloc de tota sa parrafada cansina. Es aquest per si no sap cercar .... http://dbalears.cat/opinio/2012/02/08/262698/1923-la-nostra-parla.html
Jo aniré a sa manifestació i després somiaré en fer una truita magnífica, potser de tres o quatre ous.
Lila.. quedate con tus nietos o haciendo calceta en vez de decir tantas idioteces..
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc. Cadascun d'aquests és un feixista, segons en "Tià" fals.