Fa unes setmanes es publicaren els resultats de l’informe PISA 2015. Des de fa uns anys aquest informe és una referència important, jo diria obligada, encara que no definitiva, com a indicador de la qualitat dels sistemes educatius. Mitjans de comunicació, polítics, experts i professionals de l’educació s’han dedicat durant aquest temps a comentar-los perquè d’alguna manera ens donen una idea de l’estat de salut de la nostra educació. Naturalment també hi ha veus crítiques que els desqualifiquen pels seus supòsits ideològics o metodològics Tanmateix, seria un error tant menysprear-los com sobrevalorar-los. Tots els sistemes d’avaluació són discutibles i el PISA també ho és. El que s’ha de exigir és que els autors exposin clarament els objectius que persegueixen, la metodologia utilitzada, els resultats obtinguts i les propostes de millora perquè tothom, experts i no experts, tingui la possibilitat d’analitzar-los, comentar-los i criticar-los.

L’avaluació sempre és un tema molt controvertit però és evident que és necessari per millorar qualsevol aspecte de l’organització i funcionament de la societat. De totes maneres hem de ser conscients que per molt ben feta que estigui, sempre presenta limitacions ja que no es pot avaluar tot, hi ha diverses metodologies, etc.

Els informes PISA, que es publiquen cada tres anys, avaluen el rendiment acadèmic d’alumnes de 15 anys en determinades competències, especialment la competència científica, matemàtica i capacitat lectora, encara que en alguns informes s’hi ni han afegit d’altres. No avaluen el nivell de coneixement dels continguts de les assignatures, sinó la capacitat de resoldre problemes que necessiten la integració de coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals de diverses àrees. Els resultats s’expressen en forma numèrica, per tant, d’entrada és una descripció quantitativa dels resultats obtinguts per l’alumnat de diferents països de l’OCDE.

El resultat numèric assignat a un país o regió ens indica fins a quin punt els alumnes han assolit o no el nivell adequat de competències i, és clar, d’aquí amb molta facilitat si no tenim en compte altres factors, la mesura quantitativa es converteix en un indicador de la qualitat de l’educació.

Els informes PISA però no només descriuen i diagnostiquen el sistema, també inclouen propostes. De la comparació dels resultats de cada país i dins cada un d’ells amb els qui obtenen millors i pitjors notes, s’extreuen determinades conclusions que poden servir per introduir canvis en els sistemes educatius que ho necessitin. Els documents PISA s’han de llegir amb atenció i fixar-nos especialment en l’apartat de recomanacions. És evident, però, que aquestes recomanacions no es poden aplicar de forma mecànica suposant que el que ha tingut èxit a un lloc necessàriament també tindrà èxit a un altre. Això només seria possible si les realitats polítiques, socials, econòmiques i educatives fossin semblants, però no ho són. Singapur, per exemple, és la primera en competència científica, quines semblances té amb la nostra realitat? Poques. De totes maneres això no és o no hauria de ser un obstacle per cercar solucions al problema de l’educació a l’estat i a les Illes.

Què es pot destacar de l’Informe del 2015? Els primers llocs de la llista estan ocupats per Singapur, Xina i Estònia.  Els darrers són Kosovo, Algèria i República Dominicana. A la zona mitjana hi ha Suècia, República Txeca i Espanya. Si es comparen els resultats de 2015 amb els d’anteriors informes, la majoria de països han tingut uns resultats semblants al 2006, estan estancats. Una de les excepcions és Portugal que els seus resultats han millorat de forma significativa, Pel que fa a l’estat espanyol, es mirin com es mirin, punt amunt o punt avall els resultats són mediocres. En competència científica i capacitat lectora estam en la mitjana i per sota d’ella en matemàtiques. Respecte a l’últim informe hem millorat molt poc en ciències i matemàtiques, i un poquet més en lectura.

I pel que fa a les Illes? Els informes també permeten obtenir dades de les diverses províncies, regions, estats, autonomies, etc, de cada país. Bé idò, els resultats dels nostres alumnes no són bons, sinó més bé dolents. Quan parlam de Balears, hem de començar per la coa: els nostres alumnes ocupen el cinquè, el quart i el tercer  lloc en ciències, en matemàtiques i lectura respectivament, començant per la coa. Formam part juntament amb Andalusia, Múrcia, Castella La Manxa i Extremadura, del conjunt de cinc comunitats amb pitjors resultats en totes les competències. Una situació com a mínim preocupant. Castella i Lleó encapçala Ia llista en competència científica i capacitat lectora mentre que la comunitat de Madrid és la millor en matemàtiques.

Això és el panorama que mostren les dades de l’Informe PISA 2015. El més interessant és el que ve a continuació, és a dir, interpretar-les per intentar trobar les causes que ens permetin explicar el per què dels mals o bons resultats. Això serà l’objectiu del següent article.