«Esta canción chámase jei
Un canto a Galicia jei
canta, canta, canta, jei
non penses en nada jei
estamos rodeados jei
estado de sitio jei
estamos tolos por la música jei
disimula e sigue jei
estado de sitio / sitio distinto»
(Antón Reixa / Os Resentidos)
Aquest mateix cap de setmana el catedràtic de dret constitucional i un dels fundadors de Ciudadanos, Francesc de Carreras, publicava un article en el que sostenia que la constitució espanyola preveu que es pugui declarar l’estat de setge «quan es posi en perill la integritat del territori», i opina que es podria arribar a aplicar a Catalunya. «L’estat de setge és pràcticament com l’estat d’excepció i se suspenen uns determinats drets, i una de les causes de l’estat de setge és posar en perill la integritat del territori».
De Carreras no és l'únic que aposta per aquesta manera tan curiosa i tan espanyola de «dialogar».
L'Audiència espanyola, hereva del Tribunal de Orden Público franquista també afegeix llenya al foc i tracta com a terroristes els qui en exercici del dret a la llibertat d'expressió cremen fotografies del monarca espanyol.
Com son aquests oligarques espanyols... demanes un Estat i et munten l'estat de setge.
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Cadascun
d'aquests
és
un
feixista foraster,
segons
en
"Tià"
fals.