algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Balearisme

No tenc cap dubte que els Països Catalans seran confederals o no seran. Vull dir que fins i tot podria ser que, ni amb un projecte de confederació, acabassin sense configurar-se. I no tenc cap dubte que, si no és a partir de la sobirania de cadascun dels tres països que conformen la nostra nació, no podrà existir cap tipus de construcció política pròpia.

Estic igualment convençut (i ho he escrit a diversos llocs) que cadascuna de les Balears té més relacions amb d’altres àrees dels Països Catalans que no amb la resta de les illes que formen el nostre arxipèlag comú. Però això no implica, ni de bon tros, que la construcció del país es pugui fer des de cadascuna de les illes, i mantenint relacions directes amb la resta de la nació i del món. Certament, la nostra identificació primera és amb cadascuna de les illes. Som, abans que res, eivissencs, formenterers, mallorquins o menorquins. I també és veritat que el sentiment de “balearitat” no existeix i, en tot cas, caldria crear-lo. Però no és menys evident que els nostres adversaris juguen a la nostra divisió per treure’n profit. El principal adversari d’Eivissa no és Mallorca, sinó l’Estat (Madrid, per dir-ho en termes simbòlics, i sense cap pretensió d’ofendre els madrilenys). I aquesta perspectiva es perd de vista si ens mantenim només en l’insularisme i renunciam a la construcció de les illes Balears.

El grau deficient de balearitat comporta problemes afegits, molt especialment per a les illes més petites. Però també per al conjunt del país. Si el pressupost que es presenta, cada any, al Parlament de les Illes Balears no afavoreix, posem per cas, les Pitiüses, de seguida ens ve la temptació de carregar els neulers del mal finançament insular contra el Govern de les Illes Balears. I, d’aquesta manera, perdem de vista que el gran handicap en relació a la financiació dels organismes insulars és el dèficit que pateix, en el seu conjunt, la nostra comunitat dita autònoma. Així, ens podem embrancar en una baralla petita i perdre de vista l’autèntic moll de l’os de la qüestió. Històricament, ens ha passat repetidament. I ara hi tornam una vegada i una altra.

Fa poc més d’un mes vaig ser a unes sessions de debat que organitzaven la Fundació Emili Darder i l’Ateneu Pere Mascaró, al Museu del Calçat, d’Inca. Després de la presentació de diverses comunicacions, ens vàrem sotmetre a les qüestions del públic assistent. A mi em demanaren, ben concretament, si pensava que, en un hipotètic exercici del dret a decidir, a les illes Balears, s’havia de fer per illes o en conjunt. Vaig respondre, també sense pensar-m’ho, que s’ha de fer en conjunt. Ens podem imaginar, per exemple, una Formentera que votàs independència havent de botar per dalt una Eivissa que votàs status quo, però que no pogués evitar una Mallorca que votàs com Formentera? I no és que no hi hagi exemples: en el seu moment (i encara no fa dues dècades), les illes Comores varen decidir votar per illes si se separaven de França i constituïen el seu estat o si continuaven depenent de la metròpoli. Tres illes votaren separació i una va votar continuar amb França. És l’ílla on hi ha l’únic aeroport internacional de l’arxipèlag!

A Eivissa ens convé que hi hagi unes illes Balears fortes i cohesionades, que el conjunt de les illes Balears aprofundeixin en la seua autonomia, i que la poca sobirania que puguem tenir com a país resideixi en el conjunt dels ciutadans de l’arxipèlag. I ens convé, també, des d’una perspectiva estrictament insularista (tret que pensem, i aniríem ben errats d’osques, que l’adversari principal és Mallorca).

Tot això que acab d’escriure és fruit del pensament racional, de la reflexió i del pensament desapassionat. La raó ens impulsa a voler construir les Balears, malgrat que de vegades el cor ens digui el contrari. I particularment estaria en molt bona disposició perquè això em pugués passar. Quan escric aquestes línies fa poca estona que m’han dit, des d’un departament del nostre govern, que necessit mitja hora per anar de l’Avinguda Ignasi Wallis a l’antiga comandància militar, avui seu de l’UIB, i que “no voldrà que em posi a buscar aquests llocs en un mapa, que tenc molta feina”. És a dir, ni conec Eivissa ni m’interessa. Idò no us pagarem amb la mateixa moneda. A mi m’interessa conèixer Mallorca, i fins i tot Menorca i àdhuc Formentera. I no se’m fan estranys els carrers del casc antic de Palma, ni l’Esplanada de Maó, ni el port de Ciutadella ni aquella església petita i de pedra que llueix Sant Ferran de ses Roques.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per slort, fa mes de 6 anys

La cosa que molesta més els que escriuen en foraster en aquest fòrum, com a "trolls" que són, no és que valorin els seus comentaris en vermell o que opinin en contra d'ells -això els permet de continuar replicant-; sinó que no els facin cas. Per tant, allò que podem fer és no respondre'ls, deixar-los la puntuació en blanc i, molt millor encara, no llegir les seves opinions. D'aquesta manera, la provocació que pretenien no fa efecte.

Valoració:-1menosmas
Per Payasos, fa mes de 6 anys

Menos mal que sois cuatro fanasmas irrelevantes

Valoració:1menosmas
Per Saltor D., fa mes de 6 anys

A Balears sóm catalans, i per això PARLEM, ESCRIBIM I LLEGIM EN CATALÀ.
I davant els gonelles i forasters NO ENS AMAGUEM.

Som Illencs, som catalans !!*!!

Valoració:2menosmas
Per Jaume, fa mes de 6 anys

Enhorabona Bernat pel teu escrit. El camí que proposes, crec que és sens dubte l’únic camí amb un recorregut de futur per a la nostra Comunitat de les Illes Balears i un pas pe a la consecució d’una confederació de Països Catalans.

Valoració:1menosmas
Per Helena, fa mes de 6 anys

Lo llevas claro. Anda, que tienes la batalla perdida, señor arrogante. Ni p. caso a tus neuras.

Valoració:1menosmas
Per Biel, fa mes de 6 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.


Cadascun

d'aquests

és

un

feixista

renegat,

segons

el

"Tià"

fals.

Valoració:-8menosmas
Per Xesc, fa mes de 6 anys

No hi ha una "sobirania de cadascun dels tres països", cosa que sembla voler dir que hi ha tres sobiranies; sinó que allò que hi ha és un país i, per tant, una sobirania: la del poble català, la de tots els catalans -continentals i insulars-, els quals, tots plegats, conformam la nostra nació sencera.

Valoració:-8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente