El projecte del Mallorca de Fernando Vázquez s'ha acabat. Maheta Molango, tan carregat de bona voluntat com inexpert, decidí engegar el gallec i firmar Javier Olaizola.  Encertà amb l'adéu de Vázquez, que ja no hauria d'haver començat la temporada, i no estic gaire segur que oferir el primer equip al basc hagi estat una bona decisió.

Molango deixà clar una vegada més que una cosa és exercir d'advocat -segur que és un gran misser- i una altra ben diferent dirigir un club de futbol professional.

Diumenge, ningú no va dir res a Vázquez i dilluns tampoc. Entrenà amb absoluta normalitat. El gallec estava aleshores convençut que tenia una setmana més de marge, com a mínim. I, certament, si Molango fos un conseller delegat amb experiència, amb uns coneixements mínims, Vázquez ja no hagués entrenat dilluns. Ara bé, on no n'hi ha, no n'hi cerquis. No va ser fins dimarts quan Vázquez fou citat pel conseller delegat que, en companyia de Javi Recio, acomiadà al gallec. Els resultats havien sentenciat el tècnic, que mai no trobà la fórmula per treure el millor rendiment a uns futbolistes que són millors del que indica la classificació.

Olaizola no era la primera opció. Ni la segona. Finalment, fou l'escollit davant la falta d'acord amb Joan Francesc Ferrer Sicilia 'Rubí'. Olaizola té dos grans avantatges: és econòmic i disposa del favor dels aficionats. Ambdós factors són prou importants. Però quan el factor econòmic és determinant alhora d'escollir un tècnic...

Olaizola és mallorquinista. I només per això es mereix l'oportunitat de triomfar. Tots n'estarem contents.