Aquest passat dissabte el doctor en Història Contemporània, Pere Salas Vives, va presentar el llibre "Clara Hammerl. Una dona de paraula" editat pel Gall Editor i amb la col·laboració Fundació Guillem Cifre de Colonya. Una lectura més que recomanable imprescindible.
Per a la majoria dels balears na Clara Hammerl és una autèntica desconeguda, de fet fa vint anys no es sabia pràcticament res d'ella i només es parlava de la dona alemanya d'en Guillem Cifre Colonya, una dona gran i amb molt mal caràcter. Doncs bé na Clara Hammerl va ser una dona excepcional; va ser la primera dona a Espanya que fou directora d'una entitat financera, la caixa d'estalvis de Pollença, des dels anys 1908 al 1916, i va ser figura clau, directora i mestra, de la Institució d'Ensenyament de Pollença la primera escola de la Institució Lliure d'Ensenyament fora de l'original de Madrid.
L'oblit de na Clara durant anys és fàcil d'entendre; a més de ser progressista, i defensar uns valors totalment contraris als de l'església catòlica i els sectors més conservadors de la societat espanyol,a que dominaven i dominen encara a l'estat, sobretot ha estat oblidada per ser dona. Vivim a una societat patriarcal on les dones han estat sistemàticament oblidades de la història.
El primer reconeixement institucional a na Clara Hammerl va ser el desembre del 2008, amb motiu de la inauguració de la I Fira Dones Gestionant, quan el Govern de les Illes Balears i l'eliminat Ministeri d'Igualtat van retre un homenatge a na Clara Hammerl com primera dona a Espanya directora d'una entitat financera. Aquell mateix mes des d'Alternativa vam presentar al ple de Pollença una moció per fer-la filla adoptiva de Pollença, una moció que a pesar de ser aprovada per unanimitat no es va realitzar fins cinc anys després, el 2013 a la legislatura següent, quan em van nomenar regidor instructor del seu nomenament. És evident si en comptes d'una dona, hagués estat un home no s'hauria d'haver esperat tant pel reconeixement de na Clara Hammerl.
La publicació de la seva biografia per part d'un excel·lent historiador i coneixedor del tema com en Pere Salas és una gran notícia i posa a l'abast de tothom la vida i les idees de na Clara. Unes idees i unes pràctiques que a pesar d'haver passat més de cent anys no han perdut cap vigència. Pels kraussistes de la Institució Lliure d'Ensenyament tots els éssers humans som igualment dignes i bons; homes i dones, pobres i rics, nacionals i emigrants i l'educació és el mitjà per crear un home nou i que la humanitat tingui futur. Una idea que per desgràcia més de cent anys després segueix sense ser comú a la nostra societat.
Na Clara i els institucionalistes defensaven la coeducació de dones i homes que alguns posen en dubte en ple segle XXI, rebutjaven els exàmens, que continuen sent la forma fonamental que utilitzam per avaluar els alumnes, criticaven l'aprenentatge merament teòric i memorístic que continua sent el majoritari actual, concebien l'aula com a lloc de convivència entre l'alumne i el professor, cosa que encara no s'ha aconseguit a molt de centres i consideraven fonamental la construcció de bons edificis escolars, quan al segle XXI encara tenim alumnes a barracons. Esper que el Conseller d'educació que va participar en la presentació llegeixi amb atenció la biografia i s'adoni que na Clara Hammerl no només era una dona de paraula sinó que era coherent amb les seves paraules i les convertia en fets.
