Aquesta setmana hem aprovat al Parlament la Llei de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció, que tanta sort serveixi per compensar el mal fet pel mal maneig i el saqueig de les arques públiques en aquesta terra nostra, on després dels casos Túnel de Sóller, Brokerval o Gilet, per allà als anys 90, s'ha incrementat aquesta plaga que és la corrupció política fins al punt que la Viquipèdia disposa d'ençà de fa temps de tota una categoria exclussiva per als casos de corrupció a les Illes Balears. Per fer-s'ho mirar, vaja!
Amb aquesta Llei, a diferència de com sol passar gairebé sempre, no hem fet tard en relació a altres territoris. Només Catalunya, Aragó, fa uns dies el País Valencià en tenen, i Navarra la té a punt. No és una moda, sinó una exigència social on el malestar social per la crisi econòmica i l'atur va de la mà de la crisi política per mor de la corrupció, i bé està actuar-hi a temps, i no sols fer postureig ni caure en lamentacions.
L'Oficina, que dependrà orgànicament del Parlament, però serà funcionalment independent, té una càrrega important de vigilància de l'acció dels càrrecs públics sobretot pel que fa a la incompatibilitats d'interessos entre la dedicació pública i el negoci privat, que massa vegades és en el rerafons de molts dels casos destapats. També tindrà una forta capacitat investigadora, que al meu parer pot servir perquè totes les institucions, des d'Ajuntaments al Govern passant pels Consells es posin les piles a l'hora de vigilar segons quins mals hàbits, sobretot pel que fa a la contractació pública i els "favors" de segons quins polítics a segons quins amics. I si un tema acaba als jutjats, que no tardi anys en abordar-se. I fins i tot pot sancionar el "boicot" a una investigació, o la manca de col·laboració, amb multes proporcionals a les quantitats que s'hagin pogut defraudar en els casos investigats.
Els crítics a la Llei, que són els mateixos que tampoc no creuen en les comissions d'investigació parlamentàries, han fet servir arguments infantils i impertinents per mirar de desacreditar la futura Oficina: que si alguns miram massa pel·lícules, i tal. Però malauradament, a les Illes parlar de puticlubs russos, màfies, extorsió policial a la platja de Palma, xarxes de prostitució, "pelotazos" d'infinitud de modalitats, doblers enterrats a capses de colacao a jardins d’alts càrrecs... no són pel·lícules: la realitat de la corrupció a casa nostra supera la ficció, i el que cal és actuar. I alguns amb això el que haurien de fer és sobretot callar i no posar pals a les rodes.
I de treure rèdit polític, que també ens hi han acusat, ja m'agradaria, la veritat: però ara per ara el que ha quedat prou clar és que electoralment la corrupció només li fa pessigolles, al PP. Així que hem d'entendre que en tot cas, des del punt de vista dels vots, els impulsors de la iniciativa fins i tot podríem ser castigats a les urnes, per la mateixa regla de tres!
El més important de tot és que de la preocupació ciutadana per la corrupció passam si més no a la possibilitat ciutadana per actuar contra la corrupció, que no és poc: qualsevol persona podrà adreçar-se a l'Oficina amb garanties del seu anonimat i protecció davant sospites fonamentades de malbaratament dels recursos públics, i això fins ara no havia passat. Estic convençut que l'Oficina serà una eina ben útil per retornar credibilitat a la política, i per implicar tothom en el projecte d'una millor i més sanejada democràcia.
