A partir de la informació que tenia abans de les eleccions a la presidència dels EUA, em vaig fer la idea de que guanyaria Hilary Clinton. Tampoc puc dir que la victòria de Donald Trump em sorprengués. En qüestions electorals hi ha pocs resultats que em puguin sorprendre.

He intentat comprendre els mecanismes que fan que la gent voti el que vota. Que els ciutadans votin moltes vegades contra els seus propis interessos. Per què els petits comerciants voten el partit que defensa els interessos de les grans superfícies? Per què el senyor Escarrer i el senyor més pobre i desgraciat del meu poble voten el mateix partit? I un llarg etcètera d'interrogants al voltant del comportament electoral dels nostres conciutadans i de la resta de ciutadans del món que tenen dret a vot.

De les múltiples respostes que he anat trobant al llarg dels darrers trenta anys, l'explicació que m'ha convençut més és la que he trobat en els estudis del lingüista i expert en ciències cognitives i del cervell, George Lakoff, autor de l'assaig 'No pensis en un elefant'.

Ara, després de la victòria electoral de Trump i després de sentir i llegir gran quantitat d'anàlisis, la majoria de les quals em semblen, en el millor dels casos, incompletes, he recorregut de nou a les aportacions de Lakoff.
El lingüísta explica, referit als EUA de manera específica: «tendim a entendre un país a través de metàfores amb termes relacionats amb la família: Tenim pares fundadors. Enviam els nostres fills i filles a la guerra. El punt de vista conservador i el punt de vista progressista que divideixen els Estats Units poden entendre's com a concepcions en dos tipus de famílies molt diferents: el model de família en el qual els pares esperen que els seus fills explorin el món, però amb la seva protecció (progressista) i la família en la qual hi ha una figura paterna estricta (conservadora)».

La tesi de Lakoff és que tothom té interioritzats aquests dos models, aquestes dues morals, però n'hi ha que tenim més desenvolupat el model del progenitor nodridor (progressistes) i altres en que predomina la moral del pare estricte (conservadors).

Aleshores, en termes electorals, i resumint molt, si en el context en què es desenvolupen unes eleccions hi predominen els valors del progenitor nodridor (per exemple, davant la mort d'una persona per pobresa energètica, la reacció de molta gent serà optar per valors com la solidaritat...), guanyen les opcions progressistes. Si, contràriament, predominen els valors del pare estricte (per posar un exemple, després d'un atemptat sanguinari), és molta la gent que troba que el que fa falta és 'mà dura' contra els autors i guanyen els conservadors.

A propòsit d'aquests darrers diu Lakoff: «La lògica del pare estricte va més enllà. La idea fonamental és que l'autoritat està justificada per la moralitat, i, en un món ordenat, hauria d'haver-hi (i hi ha hagut tradicionalment) una jerarquia moral en la qual haurien de governar els que tradicionalment han governat sempre. La jerarquia és la següent: Déu per sobre de l'home, l'home per sobre de la naturalesa, els disciplinats (els forts) per sobre dels indisciplinats (els febles), els rics per sobre dels pobres, els empresaris per sobre dels empleats, els adults per sobre dels nens, la cultura occidental per sobre de les altres cultures, Estats Units per sobre dels altres països. Els homes per sobre de les dones, els blancs per sobre de totes les altres races, els cristians per sobre de la resta de les religions, els heterosexuals per sobre de les altres orientacions».

I, és clar, la clau és que parlam de moral, d'ideologia, de valors i no, per exemple, d'interessos, de manera que allò que empeny a votar una opció concreta, no depèn dels interessos reals d'aquella persona, sinó d'uns valors morals determinats, que, per descomptat, pot compartir gent d'orígens, interessos i gusts molt diferents.