Hi ha algunes lleis que fixen una majoria qualificada per prendre determinades decisions. És a dir, no n'hi ha prou amb la majoria simple o la majoria absoluta sinó que per la importància i la rellevància de la decisió es considera que fa falta que obtengui un vot més massiu a favor. Així, per exemple la Constitució exigeix una majoria de 3/5 del Congrés i del Senat per elegir magistrats del Tribunal Constitucional o idèntica majoria dins el procés de reforma constitucional. Així per exemple el nostre Estatut d'Autonomia exigeix 3/5 del Parlament per elegir els membres del Consell Consultiu o de la Sindicatura de Comptes o 2/3 per aprovar la llei que regula el nombre de diputats que correspon elegir a cada circumscripció electoral.

La raó per a la qual s'exigeixen aquestes majories reforçades és bastant evident. Es tracta d'aconseguir que existeixi un consens polític ample. Es tracta d'evitar el partidisme i la partitocracia. Es tracta de dotar d'estabilitat i objectivitat elements estructurals del sistema. La fixació d'una majoria qualificada obliga als partits a negociar i arribar a acords entre ells atès que és altament improbable que un partit tot sol obtengui una majoria tan forta.

Un dels compromisos de l'actual majoria al Parlament Balear era la creació d'una oficina anticorrupció. En aquests moments el nostre legislatiu tramita la llei a l'efecte. Aquesta oficina ha de tenir al seu capdavant un director. I lògicament allò desitjable és que aquest director no sigui un instrument d'una determinada majoria partidista sinó algú amb prou autoritat i amb prou consens al seu voltant per poder dur a terme una feina que és una exigència ètica i social. Així, és obvi que l'exigència d'una majoria qualificada per a la seva elecció seria una garantia...

El problema és que la majoria d'esquerres es dedica a vendre motos i fer trampes. Perquè tot i exigir una majoria de 3/5 tot seguit estableix que si no s'obté aquesta majoria n'hi haurà prou amb majoria absoluta. En el text original del projecte de llei es deia que aquesta majoria absoluta es podria utilitzar en segona votació en la mateixa sessió. En el primer tràmit parlamentari i davant la vergonya de la mesura socialistes, meseros i podemites han pactat que s'hagi de fer en una altra sessió i transcorreguts 15 dies.

Certament, aquesta és una fórmula que es va utilitzar en relació a IB3. Ara bé, la càrrega política d'IB3 era molt més forta, existia un bloqueig i un director que s'havia atrinxerat i, per tant, es podia intentar justificar suavitzar l'exigència... Però generalitzar la suavització de l'exigència, sobretot, a un lloc que no hauria de tenir gens de càrrega política i on no hi ha un bloqueig demostra molt poc esperit de consens i una autoinculpació d'incapacitat per arribar a enteses.

Preveure que si no hi ha majoria qualificada ràpidament n'hi haurà prou amb una majoria absoluta és rebaixar absolutament el que justifica l'exigència (consens obligatori, estabilitat, interès general, evitar partidisme…)

Resulta penòs i lamentable que els mateixos que es varen queixar reiteradament la passada legislatura de l'ús i abús de la majoria de’n Bauzá ara assatgin fórmules amb similituds evidents. Com se sol dir: pels seus fets els coneixeràs. I el fet és que enlloc d'exigir-se consens per allò que consideren cabdal, el que fan és cercar subterfugis per imposar el seu criteri. Manco bravetjar i més practicar... Quina pressa de pèl, una més dels que saben donar moltes lliçons però no s'apliquen el que prediquen.