Aquesta setmana hem anat sobrats de realitats incoherents (quasi surreals) i en Bosé ens ha donat una mica de llum. Ja sé que fins ara no enteneu res. Bé idò, vos dic d'on partesc i on vull intentar arribar.

En Miguel Bosé va ser un dels galardonats aquest dimecres pels premis Onda sota l'ombra de la victòria de'n Trump. I aprofintant la seva intervenció va dir «s'ha de governar per les minories!» I clar, amic, el problema és que ja ho fan!

Ja ho sabem que en Bosé, no és un il·lús i es referia a les minories minoritzades. El cert és però que qui ens governa, governa efectivament per unes minories, però unes minories molt poderoses. Les elits del capital. I és el que farà en Trump descaradament tot i que el vot majoritari que l'ha duit a la presidència sigui el de l'home blanc dels entorns més rurals d'Estats Units. I com és això? Com és que la gent que té la vida més mancada d'oportunitats no veu encara que la dreta governa per a molts pocs, concrets i poderosos actors, lobbys i persones, o és que encara creuen que si a aquests els va bé, això repercutirà en una millora de la qualitat de vida de la resta de desgraciats que no arriben a final de mes, que no tenen papers, ni dret gairebé a existir més enllà de per seguir alimentant els engranatges d'aquesta màquina diabòlica?

No sorprèn tant que es cregui això. Aquí a una altra escala, molts governs han governat per minories poderoses, concretament, han dedicat molts esforços a una, la dels hotelers. Unes polítiques que han beneficiat els seus interessos i que han anat en paral·lel a l'extensió del mantra de que aquí «Vivim del turisme» i en alguns casos fins i tot de que aquí «Vivim gràcies al turisme». Però la realitat és que aquí, malvivim del turisme. Mentre el nombre de turistes augmenta any rera any, batent els nostres propis rècords i expectatives (o temors, segons el cas), la qualitat de la nostra educació, sanitat, els indicadors de formació, la capacitat adquisitiva de les famílies i la cultura, cauen en picat des de fa anys i augmenta de manera alarmant el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa. On és la redistribució de guanys que tant beneficia al sector amb les polítiques d'exoneració de compliment de paràmetres urbanístics, amnisties generalitzades i doblers públics per a la promoció del seu negoci privat?

Certament, les coses no han canviat tant com voldríem. Aquests dies, a la World Travel Market, ens hem trobat amb un Govern abocat a la promoció de: a) el turisme de luxe, amb el programa «Essentially» per a que els hotelers puguin rendibilitzar les inversions que han fet gràcies a que els han deixat passar-se pel forro la normativa urbanística que compleixen la resta de mortals; i b) promocionant el turisme alternatiu etiquetat com «sostenible» (una simple estratègia de màrqueting verd que potser els mercats emissors de turistes en massa es creuen, però els indígenes ja no) i de temporada baixa, perquè ens puguin seguir sortint «guiris per les orelles» tot l'any.

I tot això, acompanyat per les queixes de la Presidenta de la Federació Hotelera de que falta inversió pública (que pagam tots) per la millora de les infraestructures que ha d'acompanyar el SEU negoci – ja pagam les carreteres, les depuradores, la incineradora, i moltes infraestructures que tenen un sobrecost important per poder fer front a les puntes generades pels «seus clients» a l'estiu  - i també deixant caure que es comencen a posar nerviosos i comencen a acabar la paciència veient que el Govern no prohibeix el lloguer turístic vacacional, perquè fa ombra al seu negoci (que ells venen com el negoci de tots i el Govern li compra), no per altra cosa.

Tot plegat, massa incoherència, difícil de digerir. I per acabar d'arrodonir aquesta setmana nefasta es mor en Leonard Cohen. Algú ens pot donar un bri d'esperança?