«Paseos con mi madre» de Javier Pérez Andújar és a més d'una bona obra literaria, un interessant retrat sobre la perifèria barcelonina. En efecte, centre i perifèria són dos conceptes antagònics amb connotacions diverses que marquen qüestions centrals en l'economia o en la divisió del treball a escala global. Seguint però l'enfocament que ens marca l'escriptor de Sant Adrià del Besòs, vull referir-me a la perifèria de la capital catalana. Pèrez Andújar ens descriu de forma brillant i detallada, tot un univers simbòlic compartit per una immensa majoria de veïns i veïnes que habiten aquests barris i ciutats. La condició de persones vengudes d'arreu de l'estat i de tot el món així com el viure d'esquena a la gran ciutat i a la realitat nacional, són dos trets característics que de segur, identifiquen a milers i milers dels esmentats ciutadans.
No cal dir que, si hi viuen d'esquena, deu ser perquè la nació i la seva capital els hi han donat primer l'esquena a ells. Viure per sota de la mitjana quant a condicions de vida i, amb una certa exclusió social no són coses que un trii voluntariament. Des del sobiranisme, és necessari no perdre de vista aquests sectors socials i és que, algunes vegades, fent plans sobre el futur del país no s'ha comptat prou amb aquesta realitat que, no només existeix sinó que se la necessita, si més no per arribar al referèndum. Una part important del suport als socis catalans de Podem procedeix justament d'aquests sectors. El pes d'Ada Colau, En Comú Podem, etc...és indiscutible. Difícil avançar sense ells.
El Procés Sobiranista necessita aquests centenars de milers de persones més a prop. I això té a veure en combatre les fortes desigualtats socioeconòmiques que amb la crisi han anat a més. Repartir millor la riquesa i recursos davant l'actual escàndol que representa el fet que només 27 persones al Principat, acumulin 32.475 milions d'euros, segons la llista Forbes 2016. I no és el territori de l'estat amb unes xifres més impactants. Una proposta d'independència que no abraci aquestes qüestions pot no resultar prou atractiva pel conjunt de la societat catalana, ni mobilitzar a persones que, haurien de poder veure en el Procés Sobiranista un instrument útil per a deixar de ser ciutadans de segona tot aspirant a un futur millor i digne independentment de la llengua que parlin o dels seus sentiments nacionals.
